L’any 2011 la construcció d’una rotonda i l’ampliació del voral de la carretera que va des de Gelida a Sant Sadurní d’Anoia va deixar al descobert l’antic jaciment paleontològic de la Valenciana, que pren el nom d’aquest barri de Gelida. Les restes d’ossos passaren inadvertides pels obrers i pels veïns, però afortunadament no per l’equip de paleontòlegs de l’ICP que explorava la zona i que va redescobrir aquest jaciment.
L’excavació la co-dirigeixen els investigadors de l’ICP Daniel de Miguel, Joan Madurell i Isaac Casanovas, i compta amb la col·laboració de l’investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid Oscar Sanisidro, que és també conegut per la seva tasca com a paleoil·lustrador.
Fins ara, s’han recuperat desenes de restes que inclouen ossos de tortugues gegants i el costellam, un fèmur i algunes molars d’un rinoceront. Malgrat que caldrà esperar als treballs de recerca que es faran des de l’ICP per confirmar-ho, el rinoceront fòssil segurament pertany al gènere Plesiaceratherium, del que ja se n’havien trobat restes en altres excavacions a la zona. Aquests rinoceronts extints serien de mida petita, una mica més menuts que els actuals rinoceronts de Sumatra, l’espècie actual més petita, que pot arribar a tenir una massa d’uns 800 quilos (mentre que el rinoceront blanc, en canvi, pot superar els 3.000 quilos). Plesiaceratherium, fins on sabem, hauria estat un rinoceront gràcil, sense banyes i segurament de costums semiaquàtiques.
Per tal de recuperar els fòssils més menuts, tot el sediment excavat es garbella fent servir uns sedassos especials. De moment ja s’hi han identificat diverses espècies de rosegadors i alguns opòssums, uns petits marsupials arborícoles que encara viuen als boscos càlids d’Amèrica i que com els cangurs tenen una bossa on porten les seves cries. La combinació de restes de petits i grans mamífers permetrà als investigadors reconstruir amb precisió el paisatge de Catalunya durant el Miocè inferior, així com també els animals que el poblaven.
El jaciment de la Valenciana correspon a un petit llac que va existir en aquesta zona durant el Miocè inferior, fa uns 16,5 milions d’anys. En aquell moment la temperatura global era uns graus més alta que avui, i a Catalunya el clima era subtropical i sec. Des d’aleshores el clima s’ha anat refredant, alhora que els hàbitats i la biodiversitat que coneixem anava prenent forma. L’excavació ha atret a nombrosos curiosos i veïns de Gelida, sobretot del barri de la Valenciana, que no eren conscients que tenien un jaciment tan important a tocar de casa. Avui divendres, un professor de la localitat ha organitzat en col·laboració amb l’ICP una visita al jaciment per als nens i veïns de la zona.
