Els investigadors solen definir les illes com a “laboratoris naturals”, ja que es tracta d’ecosistemes on es pot estudiar l’evolució de les espècies sota unes pressions selectives específiques i conegudes. L’absència de depredadors, l’escassetat de recursos alimentaris o la  baixa diversitat són característiques de les illes que fan que les espècies evolucionin de forma força diferent a com ho fan en els ecosistemes continentals. La característica més destacada és la tendència al gegantisme en els mamífers petits i la tendència al nanisme en els grans, en el que es coneix com a regla de Foster o “regla de l’illa”.

La investigadora del Grup de Paleobiologia Evolutiva de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Blanca Moncunill, ha publicat aquest mes un article a la revista Integrative Zoology, on proposa nous mètodes per estimar el pes de rosegadors fòssils a partir de l’estudi de les seves dents, crani i esquelet postcranial, i els aplica a espècies que habitaven les Illes Canàries i altres illes del Mediterrani durant el Plio-Quaternari. Les espècies analitzades pertanyen al gènere Canariomys (una rata endèmica de les Canàries), Hypnomys (de Mallorca i Menorca) i l’espècie de liró gegant Muscardinus cyclopeus (endèmic a Menorca).

A partir d’aquests mètodes, l’estudi revela que Canariomys bravoi pesava 1.5 Kg. i C. tamarani 1 Kg., mentre que el pes d’Hypnomys morpheus era de 230 g. i el de H. onicensis, 200 g. Segons aquesta nova estima, Muscardinus cyclopeus hauria pesat uns 100 g. Les dades referents a la variació i evolució de la mida corporal dels mamífers són molt interessants per als investigadors perquè estan relacionades amb l'àrea de distribució de les espècies, la dieta, la taxa metabòlica basal o la mida del seu cervell, entre d’altres característiques.  

Tradicionalment, la mida corporal dels rosegadors extints es pot estimar a partir de la mida de les seves dents (són restes habituals en el registre fòssil i la seva identificació és relativament senzilla) i dels seus cranis. En les espècies illenques que presenten un creixement diferent al de les espècies continentals, però, aquesta relació és poc exacte. Aquest estudi demostra que el material postcranial (rarament utilitzat per estimar la mida corporal) és, en aquests casos, un bon punt de partida per calcular la mida que podien assolir aquests rosegadors.  

L’article també demostra que quan no hi ha depredadors a les illes, la disponibilitat de recursos és el factor clau que determina la mida de les espècies. Aquest és el cas de les espècies de Canariomys. Per una altra banda, quan hi ha rapinyaires que depreden sobre els rosegadors, les espècies no acostumen a créixer tant, com en el cas de Hypnomys sp., el qual era caçat principalment per una espècie extinta d’òliba (Tyto balearica).

+ info: Moncunill-Solé, B., Jordana, X., Marín-Moratalla, N., Moyà-Solà, S. & Köhler, M. (2014). How large are the extinct giant insular rodents? New body mass estimations from teeth and bones. Integrative Zoology 9: 197–212. doi: 10.1111/1749-4877.12063

Notícies relacionades:
- El conill gegant de Menorca a portada
- La cabra Myotragus balearicus es mostra de nou com un excel·lent model evolutiu
- Evolucionar en una illa, el secret per una vida més llarga