Molts dels successos que tenen lloc durant la vida dels animals queda registrat en l'estructura dels seus ossos. A partir de l'estudi les marques de les aturades de creixement (o LAGs, pel seu acrònim en anglès "Lines of Arrested Growth") que s'observen en els fins talls transversals dels ossos es pot obtenir informació sobre la seva taxa de creixement. És molt semblant al que succeeix amb els anells concèntrics de l'interior dels troncs dels arbres, on s'observen els períodes de creixement i de latència vinculats als canvis en les condicions ambientals (precipitacions, temperatura, disponibilitat de nutrients, etc.) .
Les LAGs es formen en etapes on hi ha poca disponibilitat d'aliment o quan augmenten els requeriments energètics de l'animal. En aquestes condicions, els individus deixen de créixer i es formen aquestes marques característiques, que es poden reconèixer en talls histològics. El seu estudi és especialment interessant, no només per estudiar les taxes de creixement d'espècies actuals sinó especialment en els vertebrats extints, ja que aquestes marques es conserven en els fòssils i permeten conèixer aspectes de la vida d'animals que van morir fa milions d'anys.
Ara, un equip liderat per Teresa Calderón, investigadora de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha analitzat els LAGs en els ossos de cries de cérvol comú (Cervus elaphus) que s'havien desenvolupat sota dues condicions d'alimentació diferents. Mentre un dels grups va ser alletat de manera natural per les seves mares, l'altre va ser alimentat artificialment per cuidadors humans amb llet en pols. A les cries se'ls va subministrar un marcador fluorescent que van incorporar al seu teixit ossi al llarg del seu creixement.
Els resultats de les anàlisis de les LAGs marcades amb fluorescència han estat publicades avui a la revista Scientific Reports. En general, a mesura que els cervatells es fan grans, la seva taxa de creixement va disminuint de forma gradual, però no de forma homogènia. "Observem que es produeixen quatre etapes diferenciades en el creixement dels cérvols", explica Calderón. Les cries van deixar de créixer (o ho van fer molt lentament) just després de el naixement i en el moment del deslletament . L'estudi també constata que el creixement dels ossos està estretament relacionat amb l'augment de pes corporal de les cries.
Les anàlisis també van revelar diferències entre els individus alletats naturalment i els que van ser alimentats artificialment. "Les diferències entre els dos grups poden ser una conseqüència del tipus d'aliment que van rebre o perquè les pautes d'alimentació en un grup i un altre eren diferents", comenta la investigadora. Les cries alimentades artificialment ho feien a horaris pautats mentre que les altres s'alimentaven a demanda.
La resta de l'equip de recerca està format per Walter Arnold, Gabrielle Stalder i Johanna Painer (Research Institute of Wildlife Ecology, University of Veterinary Medicine) i Meike Köhler (ICP i professora d'investigació ICREA). La investigació està finançada pel Ministerio de Economia y Competitividad i el Programa CERCA (Generalitat de Catalunya).
Imatge principal: Tall histològic d'un os llarg de cérvol comú. La quantitat de teixit ossi dipositat en cada etapa pot quantificar-se gràcies a marcadors fluorescents. (Foto: Teresa Calderón / ICP)
Article original: Calderón, T., Arnold, W., Stalder, G., Painer, J., Köhler, M. (2021). Labelling experiments in red deer provide a general model for early bone growth dynamics in ruminants. Scientific Reports 11, 14074. DOI: 10.1038/s41598-021-93547-4
