Nuralagus Rex, nom científic del conill gegant, de 10 vegades el pes d'un conill actual, tenia una columna vertebral curta i molt corbada, els ulls el cervell petits. Potser allò que més sorprèn, però, és que no podia saltar i es movia amb els pams de les mans posades a terra.
L'existència d'aquest lepòrid només el podem entendre en un entorn com Menorca, un ecosistema illenc, on no existien depredadors per aquesta espècie. A banda de la seva mida i la seva mobilitat minvada, també les seves orelles ens mostren que vivia en un entorn molt més segur que els conills actuals. Els conductes auditius exteriors eren petits i dirigits cap a fora, com en el cas dels conills domèstics amb orelles caigudes, cosa que ens mostra que l'oïda era poc potent i les orelles petites.
Al continent els conills són depredats tant per vertebrats terrestres com per ocells, motiu pel qual han de ser ràpids i tenir els sentits molt aguditzats. Per això s'amaguen en caus sota terra, als que difícilment podrien accedir si les seves mides corporals són massa grans.
En canvi, en un ecosistema sense depredació totes aquestes mides de protecció no calen i poden créixer fins arribar a una mida que els permeti una millor economia energètica a causa de la menor relació superfície/volum del cos, la major capacitat de dipositar greix com a recurs en temps de manca d'aliments, un intestí més llarg que permet extreure més eficaçment els nutrients dels aliments crus ingerits, i ser més competitiu dins de la mateixa espècie. La única restricció que imposa un augment de la mida, més enllà de les biomecàniques, és la limitació dels recursos tròfics en una illa petita.
Ses Illes, el país dels conills gegants i les cabres nanes
La primera resta d’aquest conill gegant la va trobar en Josep Quintana el 1988, quan només tenia 19 anys. En aquell moment no va copsar la importància de la seva descoberta, que va associar a la ja coneguda tortuga gegant de Menorca. Després d’estudiar geologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’estudi d’aquest lepòrid va ser el centre de la seva tesi doctoral a l’antic Institut de Paleontologia Miquel Crusafont.
Meike Köhler, investigadora ICREA de l'ICP i co-autora de l’article, ens explica la importància d'aquest estudi. “La pressió selectiva en ecosistemes illencs la genera la limitació de recursos, que comporta la manca de depredadors. No ho podem comparar amb el que passa avui en dia, perquè l'activitat humana ha portat la introducció de noves espècies i la caça. Però precisament per això, per la manca de pertorbacions humanes, són tan interessants les faunes fòssils de Ses Illes. En aquestes condicions d'insularitat, la densitat de població creix, i la pressió de selecció evolutiva és focalitza en la competició pels recursos.”
Aquest és un dels motius pels quals les espècies insulars endèmiques són conegudes per la seva extraordinària capacitat d'estalviar energia: ocells i insectes que no volen, locomoció terrestre lenta, tasses metabòliques baixes, cervells i òrgans sensitius petits -perquè els teixits nerviosos són cars, i canvis en la mida corporal – la Llei de l'Illa (Island Rule), segons la qual en una illa els animals grans es faran més petits mentre que els animals petits es faran més grans.
La fisiologia i les característiques vitals d’una espècie escalen amb la mida corporal. Per això l'estudi de la histologia òssia de fòssils permet trobar respostes a temes importants en l'estudi de l'evolució. Aquesta és una de les línies de recerca de Meike Köhler, que continua la recerca de Nuralagus Rex, ara amb innovadores metodologies de la paleobiologia.
Nuralagus rex tenia altres companys gegants com els lirons (Muscardinus cyclopeus) o la tortuga gegant (Cherirogaster gymnesica). Però no només els animals gegants habitaven Ses Illes fa uns milions d’anys. En un altre important treball de l’ICP publicat fa un parell d’anys –i que ha rebut nombrosos premis- es presentaven resultats sobre un bòvid nan, Myotragus balearicus, que aportava nous coneixements a les estratègies evolutives de mamífers nans en condicions d'insularitat.
La recerca de Myotragus balearicus és un dels casos de recerca reals que es proposen en la visita interactiva del nou Museu de l’ICP a Sabadell.
