Una Salamandrina perspicillata. Fotografia de M. Sassoè de la Università di Torino.

La revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology ha publicat un estudi que posa l’accent en les correlacions entre els fenòmens climàtics dels últims 3-4 milions d'anys i la distribució actual d’amfibis i rèptils a l’Europa mediterrània. Un equip internacional amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) assenyala que l’alta humitat relativa de la península italiana va permetre que alguns amfibis hi trobessin un acollidor refugi per a sobreviure; mentre que, períodes de fred extrem no van permetre la supervivència de certs rèptils que avui dia encara es troben a la península Ibèrica i els Balcans, però no a la Itàlica. 

Recreació de l’aspecte en vida de tres exemplars (un adult al front i dos juvenils en segon pla) de Tramuntanasaurus tiai entre cues de cavall (equisets) en una plana d’inundació del Permià de Mallorca (Autor: Henry Sutherland Sharpe©)

Personal investigador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit la nova espècie de rèptil Tramuntanasaurus tiai a partir d’un esquelet fòssil molt ben conservat trobat en roques de Mallorca que daten de fa uns 270 milions d’anys. La recerca ha estat publicada avui a la revista Papers in Palaeontology.

Recreación de un ejemplar de Tanystropheus siendo atacado por Nothosaurus giganteus uno de sus posibles depredadores. (Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía, Industria y Competitividad).

Paleontólogos del Museo Estatal de Historia Natural Stuttgart (SMNS) y el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrito la primera evidencia fósil de ataques mortales de depredadores dirigidos a los largos cuellos del reptil marino del Triásico Tanystropheus. En los dos especímenes estudiados el cuello está completamente cercenado. El hallazgo ha sido publicado en la revista Current Biology

Recreació d'un exemplar de Tanystropheus sent atacat per Nothosaurus giganteus un dels seus possibles depredadors. (Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (Ministerio de Economía, Industria y Competitividad).

Paleontòlegs del Museu Estatal d'Història Natural de Stuttgart (SMNS) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit la primera evidència fòssil d'atacs de depredadors dirigits als llargs colls del rèptil marí del Triàsic Tanystropheus. En els dos espècimens estudiats el coll està completament tallat. La troballa ha estat publicada a la revista Current Biology.

Exemplar juvenil de l'espècie de llangardaix de Gran Canària Gallotia stehlini.  Foto: Juan Emilio (sota llicència CC-BY-SA-2.0)Un equip internacional analitza l'anatomia mandibular de cinc espècies canàries de llangardaix gegant. L'estudi osteològic en 3D contribueix a conèixer l'evolució i la distribució del gènere Gallotia, les espècies del qual estan en perill d'extinció. La investigació ha estat publicada a la revista Historical Biology.

Un llangardaix de collaret posant sobre una roca a Colorado (per Pahcal123 sota llicència CC BY-SA 4.0 )Una nova investigació publicada avui a eLife per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Bristol (UB) endarrereix el moment de la radiació dels escatosos ―el grup de rèptils que inclou llangardaixos, serps i llangardaixos cucs― al Juràssic, molt abans de les estimacions fetes fins ara.

Recreació de l’aspecte en vida de Oculudentavis naga antes de quedar atrapat en resina (obra de Stephanie Abramowicz / Peretti Museum Foundation)

Un equip internacional de recerca descriu un nou espècimen del Cretaci del gènere de rèptils Oculudentavis. La morfologia comparativa i les anàlisi filogenètiques demostren que aquest gènere pertany a un llangardaix i no a un petit dinosaure avià, com es va creure quan es va descriure per primera vegada. La recerca ha estat publicada a la revista Current Biology.

Dragó comú fotografiat al Prepirineu. Arnau Bolet.

El investigador del ICP Arnau Bolet publica, conjuntamente con Susan E. Evans del University College of London(Reino Unido), un artículo donde describe 17 taxones diferentes de lagartos y anfisbenas (un grupo de reptiles escamosos diferente de los lagartos y las serpientes) del yacimiento Eoceno de Sossís (Pallars Jussà). El trabajo que aparece esta semana en la revista Paleontologia Electronica revela una diversidad de lagartos en este yacimiento de hace unos 35 millones de años superior a la que hay en toda Cataluña hoy en día.

La diversidad de lagartos del Eoceno en Europa era bastante bien conocida en países como Francia, Alemania, Suiza e Inglaterra, pero su conocimiento en la Península Ibérica se restringía a un solo yacimiento del Eoceno inferior de Portugal. Aunque el yacimiento de Sossís se conoce desde 1940, nunca hasta ahora se había hecho una descripción exhaustiva de la diversidad de lagartos que escondía.

En el trabajo que publica esta semana la revista Paleontologia Electronica, Arnau Bolet, investigador del grupo de Faunas del Mesozoico del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont y Susan E. Evans, del University College of London, describen por primera vez la asociación de lagartos de un yacimiento del Paleógeno (hace entre 65 y 25 millones de años) en España. Los autores describen hasta 17 taxones distintos de lagartos y anfisbenas (el único representante actual de las cuales en Europa es la culebrilla ciega que, pese a su nombre, no es una serpiente) lo que supone que la diversidad en un solo yacimiento sea superior a la que actualmente hay en Cataluña, donde se conocen 11 géneros de lagartos vivos.

En este artículo se confirma la presencia de cordiliformes, un tipo de lagartos cuya presencia en Europa no era clara durante el Eoceno, y que actualmente sólo sobreviven en Madagascar y en África oriental. Los representantes actuales de este grupo tienen el cuerpo y la cabeza aplanada y se caracterizan por la presencia de osteodermos (placas óseas presentes en las escamas de algunos reptiles) rectangulares y/o espinosos dispuestos en hileras regulares por todo el cuerpo y la cola.

 

Lacèrtids, cordiliformes i scincids del jaciment Eocè de Sossís. 1-6: fragments de dentició de diferents lacèrtids; 7: fragment de dentició de possible cordiliforme; 8: fragment de dentició de possible escíncid; 9-11: fragments cranials de lacèrtids; 12: osteoderm de cordiliforme

Algunos de los grupos identificados en este estudio tienen representantes actuales en Cataluña, como por ejemplolacértidos (grupo al que pertenecen los lagartos verdes y las lagartijas), los dragones, los escíncidos (grupo al que pertenecen los actuales eslizones), anguinos (por ejemplo los actuales luciones) y anfisbenas (la actual culebrilla ciega). Otros, como los iguanios y cordiliformes ya no se encuentran en Europa o se han extinguido totalmente, como los gliptosaurinos. Estos últimos fueron un grupo de lagartos típicamente cubiertos por osteodermos tuberculados poligonales o rectangulares, dándoles un aspecto parecido al del actual monstruo de Gila americano (géneroHeloderma).

Lacèrtid fotografiat al Prepirineu. Arnau Bolet.

Algunos de los taxones identificados en este yacimiento son los llamados "termofílicos", e indican un clima más cálido que el actual durante el Eoceno en Cataluña. Estas observaciones confirman las conclusiones basadas en el estudio de otros reptiles y mamíferos, que indican que durante el Eoceno el clima en Europa era de tipo subtropical.

Equivalencia con Francia


La fauna de lagartos de Sossís es parecida a la encontrada en los yacimientos clásicos de las Phosphorites du Quercy(Francia), lo que apoya los estudios que proponen que las faunas francesas de mamíferos del Eoceno comparten muchos taxones con las de las cuencas surpirenaicas en Catalunya.

Un nuevo taxón identificado en este trabajo, compartido por Sossís y un yacimiento francés, será descrito próximamente en otro artículo.

+ info http://palaeo-electronica.org/content/2013/412-eocene-squamates-from-spain

 

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca