Leonardo Sorbelli (primer plano) con tribunal de la tesis y algunos de sus supervisores

A finales de marzo, el investigador italiano Leonardo Sorbelli defendió su trabajo de tesis doctoral llevado a cabo estos últimos años en el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. El doctorando obtuvo la máxima calificación por su investigación sobre los suidos y los bóvidos de varios yacimientos del Pleistoceno inferior y medio de Cataluña e Italia.

Leonardo Sorbelli (davant) amb el tribunal de la tesi i alguns dels seus supervisors.

A finals de març, l’investigador italià Leonardo Sorbelli va defensar el seu treball de tesi doctoral dut a terme aquests darrers anys a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. El doctorand va obtenir la màxima qualificació per la seva investigació sobre els suids i els bòvids de diversos jaciments del Pleistocè inferior i mitjà de Catalunya i Itàlia.

Trabajos de excavación en la Grotte de la Carriere

Durante el transcurso del pasado mes de septiembre, personal del Institut Catalá de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha vuelto a la Cataluña Norte para continuar el proyecto de investigación versado en las comunidades animales y vegetales de los Pirineos durante los últimos ciclos glaciares . La campaña de este año ha proporcionado restos fósiles de un leopardo enfermo a la Grotte de la Carrière que ha hecho cuestionar algunas hipótesis previas sobre el comportamiento de las faunas que ocuparon esta cueva hace unos 50.000 años.

Treballs d'excavació a la Grotte de la Carriere

Durant el transcurs del passat mes de setembre, personal de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha tornat a la Catalunya Nord per tal de continuar el projecte de recerca versat en les comunitats animals i vegetals dels Pirineus durant els últims cicles glacials. La campanya d’enguany ha proporcionat restes fòssils d’un lleopard malalt a la Grotte de la Carrière que ha fet qüestionar algunes hipòtesi prèvies sobre el comportament de les faunes que van ocupar aquesta cova fa uns 50.000 anys.

Cafè Científic "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès"

El martes, 27 de abril a las 19h, se celebrará el Café Científico "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès" a cargo del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grupo de Investigación en Paleobiodiversitad y Filogenia del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicado numerosos trabajos sobre la taxonomía de los carnívoros, su paleobiología y las relaciones de competencia con los primeros homininos europeos. Ha dirigido varias campañas de excavación en yacimientos paleontológicos de la cuenca del Vallès-Penedès.

Cafè Científic "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès"

Dimarts, 27 d’abril a les 19h, se celebrarà el Cafè Científic “Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès” a càrrec del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grup de Recerca en Paleobiodiversitat i Filogènia de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicat nombrosos treballs sobre la taxonomia dels carnívors, la seva paleobiologia i les relacions de competència amb els primers hominins europeus. Ha dirigit diverses campanyes d’excavació a jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès.  

Adulto y cría de macaco de Berbería (Macaca sylvanus).  (Crédito: "Macaca sylvanus" de Ouwesok bajo licencia CC BY-NC 2.0)

Una investigación publicada en Journal of Human Evolution liderada por personal investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) y la UniversitatRovira i Virgili describe seis dientes fósiles de macaco en el yacimiento de Guefaït, al noreste de Marruecos, de 2,5 millones de años de antigüedad. Su morfología es más parecida a la de la subespecie africana actual que a las formas fósiles de Europa, lo que aporta nuevas pistas sobre su dispersión en el pasado. La investigación también destaca la ausencia de teropitecos o geladas en Guefaït.

Adult i cria de macaco de Barbaria (Macaca sylvanus).  (Crèdit: "Macaca sylvanus" de Ouwesok sota llicència CC BY-NC 2.0 )

Una recerca publicada a Journal of Human Evolution liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili descriu sis dents fòssils de macaco al jaciment de Guefaït, al nord-est de Marroc, de fa 2,5 milions d'anys. La seva morfologia és més semblant a la de la subespècie africana actual que no pas a les formes fòssils d’Europa, fet que aporta noves pistes sobre la seva dispersió en el passat. La recerca també destaca l'absència de teropitecs o gelades a Guefaït.

Un equip internacional d'investigadors ha analitzat l'únic crani fòssil trobat fins l’actualitat de llangardaix gegant de l'illa de la Palma (Canàries) Gallotia auaritae. Mitjançant tomografia computada s'han obtingut precises imatges de l'interior de les restes d'aquest animal que va viure en aquesta illa durant el Pleistocè inferior-mitjà i que han permès determinar les seves relacions de parentiu amb altres espècies de llangardaix gegant insulars i continentals.

Vallparadís es una zona paleontológica de un interés excepcional dado que presenta una de las secuencias más importantes y más extensas cronológicamente del Pleistoceno inferior Europeo, momento en que los primeros humanos llegaron a la Península Ibérica.

Este nuevo yacimiento, denominado 'Hortes dels Frares', es el tercer yacimiento que se excava en el Torrent de Vallparadís, después de Cal Guardiola y Vallparadís Estació. En estos últimos dos yacimientos se recuperaron más de 35.000 restos fósiles de grandes vertebrados y más de un millar de restos vegetales.

ICP, Terrassa

El Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) empieza hoy tres semanas de trabajos paleontológicos en el Parque de Vallparadís, en Terrassa, en las excavaciones de un nuevo yacimiento paleontológico que permitirá obtener más datos sobre cómo era Cataluña hace más de un millón de años. El nuevo yacimiento se conoce como Hortes dels Frares.

 

Treballs de prospecció al jaciment Hortes dels Frares, el juny de 2012. Joan Madurell. ICP

Los trabajos de prospección, que se hicieron a principios de junio de este año y que consistieron en sondeos geotécnicos en profundidad, indicaban que podemos encontrarnos ante un yacimiento clave para entender el paleoambiente en el que vivieron los primeros humanos. Como nos explica Joan Madurell, investigador del ICP y director de las excavaciones,

Los trabajos realizados en los últimos 15 años se han centrado en obtener datos de cómo era Terrassa hace cerca de un millón de años. En este nuevo proyecto la intención es obtener datos de la parte más antigua del Torrent, hace cerca de 1, 5 millones de años, y así conocer cómo era la zona del Vallès (Barcelona) antes de los primeros picos glaciales fuertes del cambio climático que sufrió Europa hace cerca de 1,2 millones de años.

La secuencia de Vallparadís, una de las más completas del Pleistoceno español, incluye niveles de edades comprendidas entre Villafranquiense final (hace entre 1,4 y 1,2 millones de años) y el Galeriense (hace menos de 600.000 años ), cubriendo así un período de tiempo de gran relevancia en relación a la dispersión de los primeros humanos en Europa Occidental.

 

Excavacions a Vallparadís Estació, any 2007. Joan Madurell. ICP

La Sección de Vallparadís (Terrassa)

Los trabajos paleontológicos en Vallparadís comenzaron en 1997 con una excavación paleontológica en el yacimiento denominado Cal Guardiola, del que se consiguieron excelentes resultados: casi 4.000 restos fósiles de grandes mamíferos y cerca de 200 restos de grandes restos vegetales fosilizados.

En un segundo trabajo iniciado en 2004 y que duró hasta principios del 2008, se recuperaron del yacimientoVallparadís Estació 31.000 restos de grandes vertebrados y cerca de 1000 restos de grandes vegetales.

Las investigaciones realizadas prueban que la secuencia estudiada incluye un lapso muy amplio de tiempo que va desde finales del Pleistoceno inferior (hace 1,2 millones de años) hasta inicios del Pleistoceno medio (hace 600.000 años). Este período de tiempo es poco conocido en Europa, ya que no se disponen de yacimientos importantes con estas cronologías y coincide con uno de los cambios climáticos más importantes a escala global de los últimos millones de años conocido como Mid-Pleistoceno Revolution. Este cambio climático implica la llegada a Europa hace cerca de 1,2 millones de años de las primeras glaciaciones importantes en el hemisferio norte, que cubrieron gran parte de Europa y dejaron muchas zonas del viejo continente aisladas impidiendo los flujos migratorios los grandes mamíferos y también de los primeros humanos europeos.

 

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca