El passat 31 de març, Matamales va exposar la tesi que porta per títol Permian and Triassic ecosystems of the Gymnesic Islands (western Mediterranean), on presenta unes anàlisis estratigràfiques i sedimentològiques exhaustives que permeten descriure formalment set noves formacions litostratigràfiques que comprenen tota la successió continental del Permià-Triàsic de Mallorca. La seva recerca ha revelat ambients molt diversos, que van des de planes d'inundació fins a grans rius meandriformes durant aquests períodes geològics. En el treball de tesi també s’ha dut a terme un estudi magnetostratigràfic de diversos afloraments permians de Mallorca i una revisió de les tres unitats de Menorca d’aquest període geològic que ja havien estat descrites per altres autors anteriorment.
L’estudi del registre fòssil d’aquestes roques ha revelat uns ecosistemes rics i diversos representats per una gran diversitat de vertebrats, invertebrats i plantes. Particularment, presenta Mallorca durant el Permià amb una comunitat vegetal amb elements que indiquen condicions semiàrides i que han permès datar, juntament amb les dades magnetostratigràfiques i icnològiques (petjades de tetràpodes), els esquelets de diferents tàxons de tetràpodes que s’hi ha trobat. Entre ells, ha descrit una nova espècie de rèptil moradisaurí de mida mitjana i, d’especial rellevància, un esquelet parcial d’un sinàpsid (grup que inclou els actuals mamífers). Al Triàsic continental s’ha descrit una nova espècie corresponent al mosquit veritable més antic conegut al món. El Triàsic marí de l'illa ha lliurat restes d’un ictiosauriforme basal, especialment interessant, atès que omple un buit biogeogràfic per al grup, fins ara només conegut de l’oest de l’Amèrica del Nord i l’Àsia oriental, i un notosaure. Al Permià de Menorca ha descrit una nova espècie de moradisaurí de mida grossa que apareix juntament amb ossos i petjades d’un altre de més petit i petjades de pararrèptils.
Totes aquestes dades proporcionen un nou marc per al Permià i Triàsic de les illes Gimnèsies (el nom conjunt que van donar els grecs a les illes de Mallorca, Menorca i illots adjacents), fet que permet discutir-ho des d’una perspectiva més àmplia. Concretament, mostra que els ecosistemes de Pangea equatorial són clau per a entendre la paleobiogeografia i l’evolució dels organismes d’aquests dos períodes. A més, aquest registre complementa el d’altres indrets documentant l’evolució paleoambiental a través del temps, la distribució paleobiogeogràfica i els patrons de dispersió d’alguns animals.
Imatge principal: Rafel Matamales (segon començant per la dreta) amb el tribunal de la tesi. (Autor: Josep Fortuny)
