La tesi doctoral de Carme Nacarino està centrada en l'anàlisi de la histologia òssia i dental d'Equus actuals i extints per inferir les seves característiques biològiques i de life history més importants, és a dir, la seqüència dels esdeveniments relacionats amb la supervivència i la reproducció que es produeixen des del naixement fins a la mort d'un animal. Determinats esdeveniments deixen un rastre característic en els ossos que es poden relacionar amb etapes tan diferents com el naixement o l'entrada en l'edat reproductiva. Per primera vegada en mamífers, les seves investigacions descriuen una marca de creixement no cíclica en els ossos que està relacionada amb una aturada del creixement en els poltres durant el naixement.
L'estudi de les life histories proporciona, a més, informació sobre les condicions ecològiques de l'ecosistema, la biodiversitat, demografia i vulnerabilitat d'espècies actuals, però els mètodes també poden aplicar-se a espècies extintes. Més enllà dels Equus actuals, Nacarino ha analitzat la histologia òssia de les espècies del Plistocè Mitjà E. steinheimensis i E. mosbachensis i l'esmalt dental de les del Plistocè Superior E. ferus i E. hydruntinus, en un primer intent per reconstruir la life history dels Equus fòssils. Els resultats preliminars obtinguts en la tesi indiquen que els èquids més grans del Plistocè Mitjà creixien a taxes més elevades que les espècies del Plistocè Superior i actuals, més petites.
La tesi doctoral ha estat dirigida per la Dra. Meike Köhler (Departament de Paleobiologia Evolutiva, ICP) i el Dr. Xavier Jordana (Grup de Recerca en Osteobiografia, UAB).
Notícies relacionades:
