Molts dels esdeveniments que tenen lloc durant la vida dels animals queda registrat en l’estructura dels seus ossos. Des de ja fa alguns anys, se sap que a partir de l'estudi les marques de creixement (BGMs, pel seu acrònim en anglès “bone growth marks”) de la zona més compacta (cortical) dels ossos llargs es pot obtenir informació relacionada amb diversos aspectes de la vida d'aquell animal quan era viu.

L’estudi de les BGMs cícliques (és a dir, relacionades amb els cicles anuals) ens permet saber, per exemple, la longevitat, la taxa de creixement o a quina edat l’animal va esdevenir adult i va entrar en l’etapa reproductiva. Aquestes marques tenen un paralelisme amb les anelles concéntriques que mostra l’interior d’una secció d’un tronc d’un arbre, on s’observen els períodes de creixement i de latencia vinculats als canvis en les condicions ambientals (precipitacions, temperatura, disponibilitat de nutrients, etc.)

En els animals, més enlla de les BGMs cícliques, n’hi ha d’altres que apareixen en moments inesperats, que no es poden relacionar directament amb etapes de creixement sinó amb moments estressants de la seva vida i que, fins ara, no havien estat massa estudiades. L’estudi publicat aquesta setmana per Carmen Nacarino-Meneses i Meike Köhler, investigadores del grup de Paleobiologia Evolutiva de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) a al revista PLOS ONE, ha revelat que en l’estructura dels ossos es pot identificar el moment de naixement de l’animal.

“El naixement d’un animal es un moment molt estressant, tan per la cría com per la mare. En el cas de la cria però, tot l'organisme s'ha de preparar per la vida fora de l'úter i aquest procès requereix força canvis fisiològics”, explica Carmen Nacarino-Meneses. Son precisamente aquests canvis -que estan vinculats a alteracions hormonals puntuals- el que reflecteixen els ossos estudiats. “El que observem quan mirem una lámina molt prima d’aquest teixit al microscopi es una fina franja que hem anomenat ‘línia neonatal’”, ha comentat la investigadora. Al voltant d’aquesta franja s’observen canvis en la vascularització del teixit.

Imatge al microscopi electrónic de la zona cortical dels ossos llargs d’una zebra (A i B, fèmur i C i D, tíbia ).
La fletxa blanca indica la linia neonatal.

Per arribar a aquesta conclusió s’han analitzat fèmurs, tíbies i metápodes de zebres i ases salvatges però és molt possible que també es pugui extrapolar a altres vertebrats. Les BGMs no cícliques s'han relacionat anteriorment amb la posta d'ous en amfibis i rèptils, la metamorfosi en amfibis o el moment de deslletament en eriçons terrestres, per exemple. Aquests estudis es poden fer tant amb espècies actuals com amb espècies extintes, ja que els fòssils retenen l'estructura interna de l'os quan l'animal estava viu.

Más información:

- Nacarino-Meneses C. & Köhler M. (2018) Limb bone histology records birth in mammals. PLOS ONE 13(6): e0198511. DOI: 10.1371/journal.pone.0198511