Les petjades fòssils (també anomenades “icnites” en paleontologia) que els dinosaures van deixar impreses en el sediment proporcionen molta informació sobre diversos aspectes de l’animal en vida; permeten inferir la seva mida, com es movia, velocitat de desplaçament, aspectes del seu comportament (si era gregari o solitari, per exemple), grup al que pertanyia i, fins i tot, detectar si presentava alguna patologia. Un estudi encapçalat per Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que publica la revista Cretaceous Research, analitza un rastre format per 31 petjades que va deixar un dinosaure ornitòpode en el jaciment de El Barranco de la Canal, pròxim al municipi de Munilla (La Rioja).

Mitjançant tècniques làser i fotogrametria 3D (una tècnica que permet determinar les característiques geomètriques d’un objecte a partir de fotografies), els investigadors han determinat que el dinosaure patia una lesió en el segon dit del peu esquerre, la qual cosa li provocava una forma de caminar irregular, possiblement per evitar el dolor que li causava aquesta patologia. “Observem que les passes esquerra-dreta són significativament més curtes que les passes dreta-esquerra, el que ens fa pensar en una coixesa provocada per la lesió”, explica Razzolini.

Petjada dreta (a dalt) i petjada esquerra (a baix). La imatge obtinguda amb làser i la fotogrametria mostren una morfologia del peu diferent. 

Més enllà d’analitzar l’amplada de les passes, un dels aspectes més interessants de la investigació i que dóna suport a la hipòtesi de la lesió és que les petjades del peu esquerre tenen una morfologia diferent de les del peu dret. Mentre que les de la dreta tenen una forma que ja era coneguda en els ornitòpodes del Cretaci inferior (anomenada científicament Caririchnium lotus perquè la distribució uniforme dels dits recorda vagament als pètals de la flor del lotus), en el peu esquerre s’observa com el segon dit gairebé se solapa sobre el tercer. “Malgrat aquesta afectació, també veiem que la velocitat de desplaçament de l’animal no estava alterada”, comenta la investigadora principal de l’estudi.

Tradicionalment els estudis d’aquest tipus se centraven només en la morfologia de les icnites. En aquest cas, però, els investigadors han quantificat les diferències entre petjades mitjançant un nou paràmetre anomenat “amplada interdigital”, la qual cosa ha permès certificar estadísticament les diferències entre les petjades d’un peu i de l’altre. Les icnopatologies (alteracions en la petjada a causa d’alguna lesió de l’animal) són difícils de distingir de les petjades irregulars causades per deformacions del terreny.

Fa 120 milions d’anys, durant el Cretaci inferior, aquesta zona de La Rioja era un terreny lacustre amb presencia d’aigua salada. El sòl format per sorres i llims van afavorir la conservació dels rastres dels animals que hi van viure. A banda de dinosaures ornitòpodes, s’hi han trobat petjades produïdes per dinosaures carnívors, plaques de tortugues i escates de peixos, entre d’altres restes.

Reconstrucció d’un Iguanodon sp., possible autor de les petjades analitzades en l’estudi. (Oscar Sanisidro / ICP)

Els ornitòpodes constitueixen un extens grup de dinosaures herbívors. Les petjades trobades en aquest jaciment probablement pertanyen a un ornitòpode iguanodòntid, animals que podien arribar als 11 metres de llarg i als 2 metres d’alçada.  

Article original: Razzolini, N.L., Vila, B., Diáz-Martínez, I., Manning, P.L. & Galobart, À. (2015). Pes shape variation in an ornithopod dinosaur trackway (Lower Cretaceous, NW Spain): New evidence of an antalgic gait in the fossil track record. Cretaceous Research 58: 125-134. DOI: 10.1016/j.cretres.2015.10.012