Els resultats de l'equip internacional format per personal investigador de la Facultat de Ciències de la Terra i IRBio de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Universität Wien d'Àustria i l'Instituto Politécnico Nacional (IPN) de Mèxic, revelen una flora particular a l'arxipèlag, diferent de la dels continents veïns, amb una notable diversitat d'espècies endèmiques de la família Clavatoraceae. 

Tot i que les illes estaven separades, el flux de poblacions entre elles semblava que era bo, ja que l'equip investigador no observa grans diferències taxonòmiques entre les illes. A dins de l'arxipèlag, s'han observat patrons en la distribució de la flora tant latitudinals (relacionat amb el clima) com longitudinals (probablement en relació amb vectors de dispersió animal). D'altra banda, les illes de l'arxipèlag són on es troba el primer registre d'algunes espècies que posteriorment es van distribuir i estendre per àmplies zones del planeta, incloent-hi aquelles que van esdevenir cosmopolites en una franja latitudinal específica. 

Imatge 1. Distribució de les espècies endèmiques de caròfits dins de l'arxipèlag de la mar Tetis durant el Bermià i l'Aptià inferior (fa entre 129 i 120 milions d'anys enrere).

Comparant aquests patrons amb els d’altres grups com els ostracodes (uns crustacis que sovint vivien en els herbeis de caròfits) suggereix la possibilitat que aquests patrons biogeogràfics són extrapolables a altres grups d’organismes d'aquest mateix arxipèlag, formant el que seria probablement una bioprovíncia diferenciada. 

Imatge principal: Mapa paleogeogràfic mundial del límit entre el Barremià i l’Aptià inferior (fa entre 129 i 120 milions d’anys enrere). 

Article original:

• Vicente, A., Sanjuan, J., Pérez-Cano, J., Trebelsi, K., & Martín-Closas, C. (2023). A bioprovince for the Barremian–Aptian charophytes of the Central Tethyan Archipelago. Cretaceous Research, 154, 105752. https://doi.org/10.1016/j.cretres.2023.105752