Les icnites (petjades fòssils) atribuïdes a cocodrils no són gaire abundants al registre fòssil mundial, però la província de Sòria n'és una excepció. En aquesta zona de la península s'han trobat petjades de cocodrils que van conviure amb els dinosaures durant el Cretaci inferior, fa uns 145 milions d'anys. És un dels pocs llocs del planeta on s'han trobat rastres d'aquests rèptils.

Dos dels autors del treball documentant un jaciment d'icnites de dinosaure a Bretún,
localitat de comarca de Terral Altas de Soria on es van trobar les icnites de Crocodylopodus

Ara, un equip investigador del grup Aragosaurus -IUCA de la Universitat de Saragossa (UNITZAR) i l' Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha analitzat les empremtes de cocodril conegudes amb el nom científic de Crocodylopodus, descobertes al poble de Bretún (Soria). Tot i que aquestes petjades es van trobar fa més de 20 anys, ha estat recentment quan els investigadors han estudiat detalladament la seva morfologia per aclarir-ne les diferències i relacionar-les amb la forma de locomoció d'aquests animals. Les conclusions han estat publicades en un article a la revista internacional Journal of Vertebrate Paleontology .

“Per la seva forma, les empremtes d'aquests cocodrils fòssils s'assemblen molt a les dels cocodrils actuals, tant a les marques de les mans com a les dels peus. Tot i això, ens va cridar l'atenció algunes diferències en els rastres, és a dir, en la seqüència d'empremtes que deixaven en caminar”, explica Diego Castanera, membre del grup Aragosaurus -IUCA (UNIZAR) i investigador de l'ICP que ha liderat l'estudi. En comparar-los amb rastres de cocodrils actuals van veure que eren considerablement més estrets i amb els peus i les mans més pròxims entre ells. “A més, no presenten marques de la cua, la panxa o de l'arrossegament de les extremitats, un tret molt habitual en les traces de cocodrils actuals”, apunta Castanera.

Fotografia d'un dels rastres de Crocodylopodus analitzats

La comparació de les icnites amb una gran quantitat de dades d'empremtes fòssils i actuals ha portat els investigadors a concloure que aquests cocodrils extints caminaven en una posició més dreta i d'una manera més àgil que els cocodrils actuals.

Qui va ficar la pota?

La majoria d' icnites estudiades són de mida petita, d'un màxim de 7 cm de llarg i s'estima que corresponen a cocodrils de no més d'un metre de longitud. Al que no han pogut donar resposta els investigadors és a la presència d'empremtes de tres mides diferents. “Podria tractar-se d'animals en diferents estadis ontogènics, és a dir, de diferents edats o bé poden ser degudes al dimorfisme sexual i que les empremtes de mascles i femelles siguin de mides diferents. O fins i tot podria ser que es donessin les dues circumstàncies alhora”, indica Eduardo Puértolas-Pascual , investigador de la Universitat de Saragossa i coautor de l'estudi.

Els autors han realitzat també una recopilació de les dades de les espècies de cocodrils que van habitar la Península Ibèrica al Cretaci inferior per intentar determinar quina espècie és l'autora de les empremtes. Tot i això, amb les dades actuals no es pot concloure a quin grup concret de cocodrils pertanyen. “Encara que pensem que seria alguna espècie dins del grup de cocodrils coneguts com els neosuquis, no sabem exactament quin subgrup o espècie les va produir ”, explica Púertolas-Pascual. Hi ha diversos candidats, entre els quals es troben Goniopholis , Atoposaurus o Bernissartia, que eren els dominants dels ecosistemes en aquell moment. “El que sí que sabem és que possiblement el productor tenia unes extremitats davanteres més llargues en relació amb la longitud total del cos, un centre de masses localitzat més endavant i una cua més lleugera o curta que els actuals. Aquests cocodrils estarien millor adaptats per a la locomoció en medis terrestres”, conclou l'investigador.

Comparació dels rastres de Crocodylopodus (a dalt) i d'un cocodril actual (a baix) mostrant les diferències principals (major amplada i angle de pas i marques de la cua en els actuals).

Aquest nou estudi és una mostra més de la importància de les icnites per reconstruir la locomoció d'éssers extints i, a més, un nou exemple de la importància científica que tenen els jaciments de les Terres Altes de Sòria.

Imatge principal: Cocodril negre actual a la sorra (de Pexels sota llicència CC0 1.0)

Article original:

• Castanera, D., Pascual-Arribas, C., Canudo, J. I., & Puértolas-Pascual, E. (2022). A new look at Crocodylopodus meijidei: implications for crocodylomorph locomotion. Journal of Vertebrate Paleontology, 41:5, e2020803. DOI:1080/02724634.2021.2020803