El laberintodont del Montseny, altrament conegut com a capitosaure, era ja un amfibi conegut al Vallès, malgrat va viure fa uns 240 milions d’anys. L’estudi que s’ha publicat recentment, en el que han participat Josep Fortuny i Àngel Galobart de l’ICP i Carles de Santisteban de la Universitat de València, li dóna nom i en descriu amb detall les restes trobades fins al moment. La recerca mostra que les característiques dels espècimens recuperats al Montseny no s’ajusten a cap espècie de capitosaure coneguda fins al moment i, per tant, els autors l’anomenen amb un nou gènere i espècie, Calmasuchus acri.
La troballa de restes de laberintodont al Montseny, concretament al jaciment de La Móra, és ja antiga, de fa més de 20 anys. Les restes, però, es van assignar inicialment al gènere Parotosuchus. Els laberintodonts reben aquest nom per l’estructura interna de les seves dents, que sembla talment un laberint. Més endavant, però, aquest grup d’amfibis han passat a anomenar-se capitosaures.
El treball publicat recentment revisa aquesta descripció, mitjançant l’estudi de les restes recuperades els anys 90 del segle passat i noves restes inèdites recuperades en excavacions més recents fetes l’any 2008. La recerca, que es basa en les dades mecàniques extretes durant la preparació del fòssil així com de noves dades a partir de tomografies computeritzades, conclou que el capitosaure del Montseny és, de fet, l’espècimen tipus de Calmasuchus acri, que descriu un nou gènere i una nova espècie.
Els investigadors l’han batejat així pel Pla de la Calma, topònim de la localitat on es troba el jaciment, i per la duresa de la matriu en la que es trobaven incrustats els fòssils (acre, en llatí vol dir dur o fort). L’espècimen estudiat per Josep Fortuny feia un metre i mig de llargada i tenia un crani de quaranta centímetres de longitud. Els capitosaures van ser molt abundants durant el Triàsic de tot el món, però aquest és l’únic recuperat a la Península Ibèrica.
Per altra banda, Josep Fortuny i els seus col·laboradors han estudiat també les relacions filogenètiques d’aquest nou tàxon amb la resta de capitosaures coneguts –o dit d’una altra manera, n’han estudiat les relacions de parentesc. Conclouen que el grup dels capitosaures té set sinapomòrfies, és a dir, set nous trets evolutius compartits per com a mínim dos membres d’aquest grup. A més a més, situen els gèneres Cyclotosaurus-Tatrasuchus (coneguts a Alemanya i Polònia) i Eryosuchus-Mastodonsaurus (coneguts a Rússia i Alemanya) com els tàxons més propers a Calmasuchus.
Alguns detalls de l’estudi filogenètic
L’estudi es basa en les dades de 26 espècies diferents, entre els que hi ha espècimens d’arreu el món, pertanyents al grup dels capitosaures i al seu grup germà els trematosaures. Hi ha també tres espècies d’altres grups més llunyans filogenèticament.
Per cada espècimen s’avaluen 53 caràcters morfològics. Tenim doncs una matriu de 26x53, on l’anàlisi filogenètic (de parentesc) identifica estadísticament quins grups i espècies representen ancestres i descendents dels capitosaures. En aquest cas, l’anàlisi d’aquestes espècies i de les dades morfològiques va mostrar que l’ancestre de tots els capitosaures és probablement una forma coneguda com a Wetlugasaurus angustifrons, que va viure a Rússia a principis del període Triàsic. Per la seva banda, el capitosaure del Montseny es troba emparentat amb formes europees, essent el gènere Parotosuchus un possible antecessor de Calmasuchus. Aquest darrer, per la seva banda, seria ancestre dels gèneres Cyclotosaurus,Tatrasuchus, Eryosuchus i Mastodonsaurus
El famós laberintodont del Montseny
El laberintodont del Montseny va protagonitzar ja l’any 1995 una exposició al Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers, i ha estat també exposat al Museu de l’ICP a Sabadell.
En la imatge anterior se’n pot veure una reconstrucció feta el 1995. De recerques més recents sabem, però, que la forma de les potes no s’ajusta a la dels capitosaures. I gràcies a l’estudi que recull aquest article es podria millorar també la forma del crani.
El jaciment paleontològic de La Móra
El jaciment de La Móra (Tagamanent, Vallès Occidental) data del Triàsic mitjà, més concretament de l’Anisià, de fa uns 240 milions d’anys. En aquest jaciment s’han recuperat les restes d’amfibi més antigues de Catalunya.
La Móra es va descobrir el 1989 una mica per casualitat, com tants d’altres jaciments arreu del món. Van ser dos excursionistes afeccionats a l’arqueologia, Emili Ramon i Pere Font, que de seguida van fer-ho saber al Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers. La troballa va arribar ràpidament a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui va demanar a l’antic Institut de Paleontologia de Sabadell que n’iniciés les primeres excavacions. El resultat foren centenars de restes cranials i postcranials de capitosaure. També es van trobar restes de rèptils de tipus arcosaure, emparentats amb els actuals cocodrils, i de procolofònids, amb una forma similar als actuals llangardaixos, però sense cap tipus de relació de parentesc.
