Per què vas decidir especialitzar-te en insectívors?

Bé, sempre vaig pensar que els ossos llargs eren molt bonics. Ja saps, pots agafar-los i els sents com una cosa real. I li vaig preguntar a un paleontòleg que treballava amb ossos grans si podia col · laborar amb ell. Em va dir "sí, però has de mirar a rosegadors i mamífers petits primer". Així que ho vaig fer durant tres setmanes i això ho va canviar tot. Es poden fer molts més càlculs i es pot estudiar molt millor el canvi ambiental amb insectívors. Per descomptat, cal estudiar cada detall, però hi ha un munt de material. Una de les paleontòlegs en aquell moment era especialista en insectívors i vaig estudiar amb ella. Més tard em vaig convertir en un dels experts en insectívors a Europa.

Pots explicar alguna cosa més sobre la feina que estàs fent amb Isaac Casanovas i Marc Furió en l'anàlisi dels insectívors a Espanya?

Estic en diversos projectes amb l’Isaac i en Marc. Ara estic aquí perquè estem escrivint un article en el que tractem de veure si l'extinció va ser real, em refereixo a la crisi del Vallesià. Tenim aquesta meravellosa localitat, Can Llobateres, que és el somni de tot paleontòleg. Hi ha una gran quantitat de material i, comparat amb ella, totes les localitats europees semblen pobres. Aquí està el dubte. Potser només perquè Can Llobateres és una localitat tan rica nosaltres pensem que les de després són pobres. I l'única manera d'esbrinar-ho és comptar tot el que tenim en aquestes localitats europees. I després començar a calcular si tinguéssim petites mostres de Can Llobateres, encara ens seguirà semblant una localitat molt rica? Estem convençuts que sí, que ho és. Hi va haver una diversitat molt alta aquí, a la conca del Vallès-Penedès, durant el Miocè tardà.

A més d'aquesta col · laboració, què ens pots dir d'altres línies de recerca en les que estiguis treballant en aquest moment?

Estic intentant entendre com els mamífers a Europa van arribar a viure en certs llocs en determinats moments. I aquest estudi amb els insectívors també és part d'aquest projecte. Un altre dels meus grans passatemps és l'evolució en illes. Hi ha una forta tradició en l'estudi de l'evolució en illes en els Països Baixos. I en aquest tema, gràcies al treball de Meike Köhler, hi ha moltes coses en les que treballar sobre els mamífers d'illes. Així que, en un moment, tornem a ser a l’ICP, te’n dones compte!. Sento molt no haver coincidit amb Meike aquesta setmana, perquè ella està fora. Però en pocs mesos ens trobarem, ja que som els ponents convidats en un congrés sobre l'evolució en illes.

Bé, una altra col · laboració amb l'ICP. Quant de temps has estat col · laborant o en contacte amb l'ICP? Pots explicar una mica més sobre aquesta història? Quan va començar?

La història dels paleontòlegs holandesos i catalans treballant junts s'inicia quan els meus antics mestres tenien l'edat d’en Marc i l’Isaac. Així que és una història molt llarga.
Per a mi, poc després de convertir-me en conservador de la Naturalis, el Centre Holandès per a la Biodiversitat, vaig rebre una trucada de Jordi Agustí, en aquell moment a l'Institut de Paleontologia de Sabadell, dient-me: "Vull que li donis un cop de mà a un dels meus estudiants. Pots venir un parell de mesos? " Aquest era en Marc, i poc després vaig conèixer a l’Isaac, i així és com jo personalment vaig entrar en contacte amb l'ICP. No obstant això, les connexions han estat aquí durant molt, molt de temps.

O sigui que ens has vist créixer en aquests últims anys. Com ens veus ara?

Sí, us he vist créixer. L'ICP té una llarga tradició, però això no és suficient. Però, sent sincerament honest, des del moment en què Salvador Moyà es va fer càrrec de l'ICP he vist un enorme creixement a l'institut, fins a convertir-se -almenys en el meu camp- en un dels tres instituts més importants d'Europa en aquest moment.

Tens un particular interès per la reconstrucció i creació de mapes d'ecosistemes europeus del Neogen. Pots dir-nos per què és tan important la creació d'aquests mapes?

Parlem molt de la biodiversitat, però realment no l'entenem. En fer aquests mapes, mirant la història de la vida, que sempre canvia i està en evolució, es pot determinar la biodiversitat molt millor que simplement mirant el món que ens envolta en l'actualitat. La paleontologia té un missatge molt potent en tot debat sobre la biodiversitat.

Volies publicar un llibre sobre els mamífers de ‘Ice Age. L'Edat de Gel’, no? Per què és important participar en la divulgació científica?

Bé, el llibre està en un racó ple de pols en aquest moment! Els científics estan pagats per la comunitat per tal de fer coses que els agraden. Però només pots fer-ho si també estàs involucrat fer un retorn a la comunitat. A tothom li agraden els dinosaures. Moltes persones estan interessades en com la vida va arribar a ser el que és. Jo tinc aquest coneixement i és la meva obligació compartir-lo amb qui vulgui saber, tant si es tracta d'un nen de 6 anys a la platja o d'un jove de 26 anys que llegeix un llibre per saber més sobre aquest tema. Els científics estan aquí per ajudar les persones a entendre o a fer les seves pròpies exploracions.

I creus que la divulgació és una cosa fàcil de fer?

Per mi sí, perquè m'agrada la meva feina i sempre he treballat en museus, en contacte amb la gent. Algunes persones en ciència estan una mica perdudes en els seus estudis i necessiten d'altres persones per traduir el seu treball al públic en general.

Quins són els teus plans de futur en la investigació? Altres projectes amb o sense nosaltres?

Probablement amb vosaltres! Un dels meus grans somnis en aquest moment és unir tanta gent com sigui possible treballant a Europa continental, ja sigui en plantes, en rosegadors, en grans mamífers, o en llacs, per explicar la història de l'evolució de la vida a Europa entre fa 20 i 5 milions d'anys. Així que hi ha alguna cosa en el que hem de treballar junts catalans, espanyols, holandesos ,..., i jo estic ara tractant d'aconseguir que s'agrupin. I mentrestant tracto de divertir-me amb els fòssils amb tanta gent com pugui.

Moltes gràcies, Lars. Ens veiem en pocs mesos! 

Aquesta entrevista ha estat redactada per Carolina D'Amico Ongaro, alumna del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF