Dins del món de la investigació, conèixer altres museus, tenir l'oportunitat de visitar col·leccions i compartir i discutir el coneixement amb paleontòlegs de tot el món és una necessitat. Per això, i gràcies a una beca del Ministerio de Ciencia e Innovación del Govern d'Espanya, vaig tenir l'oportunitat de passar tres mesos en el Kenyan National Museum (KNM) a Nairobi (Kenya), on s'allotja una de les col·leccions de primats fòssils més importants del món.
La veritat és que, malgrat ser un punt de referència de la paleontologia internacional, el KNM posseeix unes instal·lacions poc cuidades. Els fòssils d’hominoïdeus i homínids, entre els quals destaquen fòssils tan rellevants com el famós “Nen de Nariokotome” (Homo erectus) o el “crani negre” (Paranthropus aethiopicus), s'allotgen en una habitació amb escasses mesures de seguretat, fins i tot amb goteres i un ordre bastant caòtic. Els talls d'electricitat són constants en tota la ciutat, la qual cosa impedeix un treball continu, especialment referent a escanejos 3D o realització de tomografies. Potser el millor era el conservador d'aquesta sala, Tom Mukhuyu, sempre disposat a ajudar, educat i capaç de trobar una agulla en un paller. Tot i així, a causa de les excavacions contínues que s'organitzen a Kenya, vaig treballar una mica més d'un mes sense conservador, per la qual cosa vaig haver de buscar jo mateixa els fòssils, una missió impossible!.
Malgrat els problemes burocràtics i les taxes necessàries per investigar al país i per tenir un lloc de treball en el museu, la possibilitat de tenir accés a la gran quantitat de material que posseeix és molt útil i preuat. Al llarg de la meva estada, vaig poder mesurar més de 1500 restes cranials i mandibulars de 20 espècies diferents (entre elles Proconsul, Afropithecus, Turkanapithecus, Simiolus, Nyanzapithecus…), una diversitat i riquesa excepcional per a una col·lecció. A més, aquestes restes pertanyen a diferents moments del Miocè, des de l'inferior al superior, la qual cosa em permetrà tenir una visió àmplia dels canvis morfològics de les espècies al llarg del temps i de la diversitat interespecífica, fins i tot entre les pertanyents a un mateix gènere.
El meu principal interès en l'estudi dels primats es focalitza en els hominoïdeus del Miocè, però també vaig tenir accés a altres catarrins (el grup de primats que inclou els hominoïdeus i els cercopitècids) com Victoriapithecus, un cercopitècid (anomenats micos del vell món) amb unes condicions de preservació excepcionals i que és considerat una forma basal dins d'aquest grup. Comparar als hominoïdeus amb altres grups de primats és de gran utilitat a l'hora d'identificar la variabilitat de les estructures i les tendències de les característiques amb aplicació en filogènies.
D'altra banda, ja que la meva investigació se centra en les característiques tant externes com a internes de cranis d’hominoïdeus, vaig intentar aconseguir tomografies computeritzades. Malgrat que va obtenir aquesta informació va ser complicat, finalment vaig aconseguir el material que necessitava per seguir amb les comparacions. És difícil aconseguir dades quan ets estudiant i no pertanys a un equip d'investigació amb un projecte en col·laboració amb el museu.
Al llarg dels tres mesos vaig poder mesurar, fotografiar, descriure i descobrir, entre les desenes de calaixos als quals vaig tenir accés, moltíssim material, amb el qual estic completant una base de dades que vaig crear en una estada prèvia en el Muséum national d’Histoire naturelle de Paris (MNHN). Aquesta presa de dades està orientada a la comparació d'aquests espècimens amb els hominoïdeus trobats en la conca del Vallès-Penedès: Pierolapithecus, Anoiapithecus, Dryopithecus i Hispanopithecus.
A més, l'estada a Kenya em va permetre conèixer a moltíssims investigadors de rellevància internacional en l'estudi dels primats fòssils, com són Carol Ward, experta en locomoció; James Rossie, professor de Stony Brooks i tot un referent a estructures internes del crani de primats; David Begun, editor del Journal of Human Evolution, especialitzat en els primats del Miocè i pertanyent al Rusinga Team, juntament amb altres investigadors com Kieran McNulty, Holly Dunsworth, Will Harcourt-Smith o Thomas Lehmann; i Masato Nakatsukasa, pertanyent a l'equip de la Universitat de Kyoto que duu a terme excavacions anuals a Kenya centrant-se en faunes del Miocè, incloent hominoïdeus d'aquesta edat.
Gràcies a aquesta experiència he pogut adquirir moltíssima informació relativa als hominoïdeus fòssils, però també m'ha donat l'oportunitat de conèixer a investigadors d'alt nivell i compartir xerrades enriquidores que obren noves discussions sobre l'evolució dels primats.
Finalment, d'aquests tres mesos, assenyalaria el diferent i complicat que resulta viure sola en un país com Kenya, on la teva seguretat personal no està garantida, la ciutat és entropia en si, el transport públic és gairebé inexistent i la vida sembla girar a un ritme barreja de frenesí i tranquil·litat. Un país ple de contrastos i amb paisatges que no s'obliden, passant del pur caos a la naturalesa més elegant.
