Van Dam i Fortuny són investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), prop de Barcelona. Van Ruijven, del Centre Acadèmic Dental a Amsterdam (ACTA), és expert en exploració microCT, que és l'escaneig per tomografia computeritzada d'objectes petits (menys d'uns pocs centímetres). En general, la recerca en tomografia està lligada a les malalties humanes, però a l'ICP s'utilitza per extreure informació oculta en la forma i l'estructura de fòssils. Un desafiament important és expressar la forma i estructura d'una dent en només uns pocs paràmetres, per tal de poder-los classificar segons el que aquests animals van menjar fa milions d'anys.
La hipsodòncia (que mesura l'alçada relativa de la corona dental) i la proporció d'esmalt són dos paràmetres molt útils alhora d'estudiar el comportament en la dieta. Fins ara, els paleontòlegs han mesurat la hipsodòncia com una longitud simple, l'amplada i l'alçada, i la proporció d'esmalt mirant algunes seccions transversals. La hipsodòncia s'ha definit sovint amb l'alçada màxima, però segons reivindiquen van Dam, Fortuny i Ruijven el valor mitjà d'aquesta mesura podria ser un millor indicador de la dieta. Aquest paràmetre es calcula en base al volum de tota la corona dental, mesurada a partir d'una simulació computacional. De manera similar, una proporció 2D de l'esmalt calculada en una secció transversal pot ser reemplaçada per una proporció 3D calculada per tota la dent. La innovació és en dos sentits: primer, l'ús de tècniques d'exploració 3D, com ara micro-CT, que permeten mesurar volums dentals amb alta precisió. En segon lloc, la definició de dos nous índexs de la dieta dins d'un mateix marc geomètric.
Ara cal desenvolupar una base de dades d'espècies, atès que els primers resultats mostren que, utilitzant aquest nou mètode, les posicions relatives dels tàxons en la continuïtat entre els consumidors d'animals i de plantes canvien. De moment s'han analitzat alguns rosegadors i insectívors, però el mètode es pot aplicar a tots els mamífers, en principi. Sembla que en altres grups, com els primats, la correlació entre la hipsodòncia i el gruix de l'esmalt és més feble, pel fet que l'espectre de la dieta no és tan ampli com en micromamífers, en què s'inclouen consumidors purs d'insectes o d'herba.
