És ben coneguda l’abundància de restes fòssils de dinosaures que van viure fa entre 65 i 70 milions d’anys a la zona que actualment ocupen els Pirineus. En aquesta serralada trobem desenes de jaciments amb restes òssies, petjades i ous dels darrers dinosaures que van habitar el nostre planeta, sent la Conca de Tremp una de les zones amb major concentració de fòssils.
Menys coneguts, però, són tota la resta d’organismes que completaven els ecosistemes del final del període Cretaci, consistents en altres vertebrats, invertebrats, plantes, fongs, etc. Un element habitual d’aquests ecosistemes eren les tortugues. En els jaciments pirinencs, els seus fòssils són relativament abundants i, en general, consisteixen en plaques de la closca aïllades o petits conjunts de plaques que ens poden ajudar a fer-nos una idea general de la morfologia i la mida de l’animal. En canvi, la troballa de closques senceres és poc freqüent i encara més excepcionals són les descobertes que conserven parts de l’esquelet dins la closca.
Durant els darrers anys, al municipi d’Isona i Conca Dellà s’han realitzat nombrosos descobriments de restes de tortugues, repartits per diferents jaciments. Un d’aquests jaciments, el de Barranc de Torrebilles, ha lliurat restes força complertes que han permès descriure una nova espècie: Polysternon isonae. Les restes trobades al Barranc de Torrebilles consisteixen en desenes de plaques aïllades derivades de la fragmentació de les closques a través de les seves sutures, i el que és més important: un fragment de la part ventral d'una closca i una altra closca quasi sencera, que sense ser del tot complertes, mostren trets morfològics força interessants pels paleontòlegs i que han permès descriure aquesta nova espècie. Aquestes restes es van recuperar durant dues campanyes d’excavació dutes a terme durant els estius dels anys 2008 i 2009.
Fins ara es coneixien dues espècies del gènere Polysternon: P. provinciale i P. atlanticum (a més d’una possible tercera —P. mechinorum), distribuïdes únicament al que correspondria als actuals sud de França i la península ibèrica. Es tracta d’animals adaptats a la natació que vivien en aigües dolces, a les zones més profundes de rius i llacs. Concretament, la closca de la nova espècie P. isonae era ovalada, mesurant uns 50 centímetres de llarg i uns 40 d’ample. Les seves restes es van trobar conservades dins un estrat de gres molt dur que actualment aflora al Barranc de Torrebilles. Fa poc més de 65 milions d’anys, quan va morir l’animal, aquest gres no havia litificat i consistia en una sorra fina que era arrossegada pels corrents fluvials i que va quedar dipositada, juntament amb les restes de les tortugues del Barranc de Torrebilles, al fons d’un d’aquests rius.
A diferència d’altres gèneres de tortugues, sembla ser que Polysternon no va sobreviure al final del Cretaci i es va extingir juntament amb els dinosaures. La gran proximitat existent del jaciment de Barranc de Torrebilles al nivell geològic que ens marca aquesta extinció del final del Cretaci, ens indica que Polysternon isonae possiblement va ser una de les darreres espècies del gènere Polysternon.
