El quart metarsià del peu de Burtele, a la mà de la seva descobridora Stephanie Melillo. © The Cleveland Museum of Natural History. Cortesia de Yohannes Haile-Selassie

“Si no tinguéssim aquests peus, no tindríem aquest cervell”, titulava ahir La Vanguardia en l’entrevista a Salvador Moyà, director de l’ICP i una de les veus expertes en l’origen del bipedisme. L’entrevista acompanyava la notícia de la troballa d’un peu de fa 3,4 milions d’anys. L’article publicat a la revista Nature confirma que Australopithecus afarensis no va ser l’única espècie d’hominí a l’Àfrica de fa uns 4 milions d’anys.

Fins ara la Lucy, un espècimen d’Australopithecus afarensis, ha estat l’ancestre humà més conegut. Però la troballa de les restes parcials d’un peu a Burtele, com es coneix popularment aquesta àrea de la regió d’Afar a Etiòpia, canvia aquest escenari. Hi havia una discussió oberta sobre si l’espècie de la Lucy, que va viure fa entre 3,8 i 2,9 milions d’anys, havia estat l’única espècie pre-humana en aquella època. El peu de Burtele confirma que no, que existia una altra espècie d’hominí –el grup dels homínids que inclou els actuals humans, ximpanzés i goril·les- que estaria una mica més adaptada per grimpar als arbres.

{youtubejw width="300", height="200"}NxZSxhKvwQA{/youtubejw}

El dit gros de Burtele

Així com el dit gros d’Australopithecus afarensis estava alineat amb la resta dels dits del peu, com és el cas del peu humà, en el peu de Burtele aquest dit tenia un una posició oblíqua, més similar al polze de la nostra mà. Això ens indica que era un primat adaptat a la vida arborícola, però que també podria desplaçar-se erecte sobre els dos peus. Malgrat tot, les característiques del peu mostren que segurament no podria desplaçar-se tan àgilment ni durant tant de temps com ho podia fer la Lucy.

El peu de Burtele. © The Cleveland Museum of Natural History. Cortesia de Yohannes Haile-Selassie

Ara com ara, el peu de Burtele no ha pogut ser assignat a una espècie concreta, tot i que hi ha trets de la seva morfologia similars a Ardipithecus ramidus, una espècie d’homínid que sabem va viure fa uns 4,4 milions d’anys a la mateixa regió. Tal i com explicava l’investigador Yohannes Haile-Selassie, del Museu d’Història Natural de Cleveland i primer autor de l’article, el fet de no tenir restes cranials ni dentals, així com que és un espècimen jove, impedeix de moment assignar-lo a aquesta espècie.

I com deia en Salvador Moyà en l’entrevista de La Vanguardia, l’evolució de cada part del cos està relacionada amb la resta. Concretament, l’evolució dels peus i la de les mans són dues pàgines de la mateixa història. És gràcies al bipedisme que vam poder alliberar les nostres mans i desenvolupar també el nostre cervell. Sense aquests peus, no tindríem el cervell que tenim.

 

+ info “Lucy Lived Among Close Cousins: Discovery of Foot Fossil Confirms Two Human Ancestor Species Co-Existed”, notícia del Museu d’Història Natural de Cleveland

 

El homínido que caminó junto a Lucy”, i l'entrevista a Salvador Moyà  per Josep Corbella a La Vanguardia (29/03/2012).

 

 

 

 


 

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 19:52
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca