Un article encapçalat per un equip investigador del American Museum of Natural History amb participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analitzat amb detall la pelvis i vèrtebres lumbars d’Oreopithecus bambolii, un primat d’uns 7 milions d’anys d’antiguitat. La recerca, publicada a la revista PNAS, aporta noves evidències sobre la locomoció d’aquest controvertit hominoïdeu.
Investigadors de la Universitat Stony Brook i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitzen en un article publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) com va canviar la morfologia dels dits dels peus per permetre el desplaçament bípede dels primers hominins. L’estudi revela que el dit gros del peu va mantenir la seva capacitat prensil fins fa relativament poc temps.
“Si no tinguéssim aquests peus, no tindríem aquest cervell”, titulava ahir La Vanguardia en l’entrevista a Salvador Moyà, director de l’ICP i una de les veus expertes en l’origen del bipedisme. L’entrevista acompanyava la notícia de la troballa d’un peu de fa 3,4 milions d’anys. L’article publicat a la revista Nature confirma que Australopithecus afarensis no va ser l’única espècie d’hominí a l’Àfrica de fa uns 4 milions d’anys.
L’investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Sergio Almécija, publica avui un article a Nature Communications on analitza el fèmur d’Orrorin tugenensis, un membre molt primitiu del llinatge humà que va viure fa 6 milions d’anys a Kenya. L’estudi revela que el fèmur d’Orrorin presenta una combinació única de caràcters primitius i moderns, essent intermedi temporalment i morfològicament entre els antropomorfs fòssils del Miocè i altres membres més tardans del llinatge humà, els australopitecs. La troballa suposa un avenç important en la comprensió dels orígens del bipedisme.
