Jacques Gauthier (JG): Sí, estic interessat en el registre de llangardaixos a Espanya a causa principalment del lapse de temps que està representat. Els llangardaixos són principalments animals terrestres, i el registre fòssil del Cretaci primerenc dels EUA és majoritàriament de sediments marins. La qualitat de preservació en jaciments lacustres is increïble, i pocs llocs del món ofereixen una finestra com a questa al moment en què les arrels de la biodiversitat actual estaven emergint. 

Gauthier lidera el grup "Deep-Scaly" del projecte denominat "Muntatge de l'Arbre de la Vida", finançat per la Fundació Nacional per la Ciència dels EUA, en el que els científics tracten d'aprofundir en l'arquitectura bàsica de la genealogia de la vida. Utilitzen diferents tecnologies per reunir totes les dades que puguin aportar informació: des de escans TC d'alta resolució de llangardaixos fòssils i vius, a seqüències de DNA, al comportament, així com també informació sobre com i on van viure els llangardaixos (i les serps). Per què són tan importants els llangardaixos?

JG: Estem interessats en entendre com ha evolucionat la vida, thant des de la perspectiva històrica -què va passar als llangardaixos fa uns 65 milions d'anys quan l'impacte d'un asteroide va exterminar els dinosaures gegants? - com des d'una perspectiva mechanística -com interactuen els gens que regulen la producció d'una proteïna per convertir un llangardaix en una serp? Una de les coses importants és aprendre com es van produir les principals transicions morfològiques: de viure al continent a fer-ho en un oceà, de la vida terrestre a volar,  de ser incapaç de córrer i respirar alhora com els llangardaixos a ser capaç de fer-ho, com ho fa un mamífer. Com van arribar els processos evolutius a una balena, o a un oceel, o als éssers humans?  Els llangardaixos en poden ajudar molt a resoldre aquests problemes.

El treball d'aquest equip multidisciplinari està millorant la nostra comprensió de l'evolució. Estudiant als llangardaixos van trobar el que semblava ser una contradicció entre dos conjunts de dades. Una forta senyal en els gens recolzava un arbre evolutiu dels llangardaixos, però una altra senyal igual de potent a partir de l'anatomia portava a un altre arbre. Alguna cosa estava malament, ja que no es pot ser simultàniament pare i fill d'una mateixa espècie, ha d'existir només una genealogia de la vida. I no obstant això, es van trobar clares evidències de dues genealogies diferents! I en aquest punt es troben treballant, tractant d'esbrinar què va passar, ja que aquest patró s'ha trobat en altres grups, en general en les branques més profundes de l'arbre, que van tenir lloc molt ràpidament i fa molt de temps.

JG: La pregunta és què ens diu això sobre la nostra capacitat per reconstruir la història de la vida. Hem provat el mètode a partir de virus que s'alimenten de bacteris. En 72 hores es poden obtenir milers de generacions, i en podem treure alguns i congelar-los: creem fòssils. Hem verificat que mirant el seu ADN podem reconstruir el veritable arbre evolutiu. Això significa que els mètodes utilitzats funcionen. Per què semblen funcionar aquesta vegada?

Una millor comprensió de l'arbre de l'evolució dels llangardaixos significa també una millor comprensió de l'evolució. Darwin bàsicament va dir que la raó per la que tenim l'aspecte que tenim és perquè l'hem heretat de la mare i el pare. No obstant això, llavors, la pregunta és: per què no una sola espècie que visqui en totes les situacions ecològiques en tot el planeta, una mica com l’Homo sapiens? Per què hi ha tants tipus d'animals vius?

JG: Actualment, es coneixen milers d'espècies de mamífers. Els mamífers i els rèptils (incloses les aus) formen dues de les grans branques de l'arbre de la vida, però no han compartit cap ancestre des de fa 300.000.000 d'anys. En aquesta quantitat de temps tenim al voltant de 5.000 mamífers diferents, però en canvi més de 23.000 rèptils. Si han tingut el mateix temps per a fer noves espècies, per què hi ha tan pocs maífers i tants rèptils? En l'actualitat, els rèptils més diversos són els llangardaixos i les aus (10.000 espècies cadascun)! Hi ha només unes poques espècies de cocodrils (24), i malgrat que s'assemblen als llangardaixos, de fet estan molt a prop de les aus. Els cocodrils, per exemple, construeixen nius, protegeixen les seves cries, canten per defensar el seu territori i atreure a la seva parella. Des del punt de vista de l'anatomia, ambdós poden respirar mentre corren i tenen pulmons més elaborats amb l'aire circulant en una direcció, i moltes, moltes altres novetats evolutives. I malgrat que d'aus (dinosaures) n'hi ha molt més que de cocodrils, això no ha estat sempre així: fa 200 milions d'anys, hi havia el doble d'espècies de cocodrils que de dinosaures. Què ha passat?

Els ocells volen. Quina és la forma intermèdia entre volar i no volar? Aquest va ser durant molt temps un dels grans problemes per als científics i els no científics per acceptar l'evolució. L'altre era acceptar que els humans som simis africans. La resposta va arribar a través del registre fòssil dinosaures i d'humans. Jacques Gauthier va ser un dels primers a demostrar amb dades que les aus són dinosaures.

JG: Jo, com a estudiant graduat, vaig començar a perseguir aquesta pregunta, de com les aus encaixen en l'arbre de la vida. Vaig reunir algunes dades i les vaig analitzar amb alguns programes dissenyats per a reconstruir aquesta història ... i va ser molt fàcil. Hi havia un munt de dades que donaven suport al fet que els dinosaures extints eren formes intermèdies entre les formes típicament reptilianes i les aus. Sabia per la meva formació que aquest era un gran debat: les aus eren o no dinosaures? Però era tan fàcil obtenir la resposta a aquesta pregunta per a algú que sabia de llangardaixos!

Un cop més, l'evolució diu: allò que un sembla no sempre ho diu tot sobre allò que un és.

 + info sobre la recerca en llangardaixos del Cretaci a l'ICP: Jucaraseps, Scandensia