El jaciment de Las Hoyas, a prop de Conca, data del Cretaci inferior –fa uns 120 milions d’anys- i és un dels llocs on s’ha trobat els millors espècimens de llangardaixos fòssils articulats fora de la Xina. En aquest jaciment se’n coneixen fins a cinc espècies, entre les que Scandensia ciervensis és la més peculiar. Evans, que també signa aquest treball, és una de les autores de la descripció d’aquesta espècie que es va fer a partir de restes d’un individu jove.
Els resultats que recullen l’article 'New material of the enigmatic Scandensia, an early Cretaceous lizard from the Iberian Peninsula”, publicat a ‘Special Papers in Palaeontology´ el novembre de 2011, es basen en un segon espècimen d’aquest mateix jaciment, més gran i més madur, del qual, desafortunadament, no es va recuperar el cap, la part anterior del tronc ni gran part de les extremitats anteriors. El treball ha permès descobrir que aquesta espècie tenia osteoderms i que les potes anteriors i posteriors són molt característiques. En el cas de les potes posteriors s’ha observat que tenien el quart metatars especialment robust així com les penúltimes falanges formant un arc pronunciat, caràcters que fan pensar que en una adaptació per l’escalada en troncs i branques d’arbres.
La presència d’osteoderms observada tant en la part ventral com dorsal, i que sembla intuir-se també en els laterals, és un dels caràcters que suggereix una posició per Scandensia ciervensis més avançada en la diversificació dels escamosos, concretament entre les primeres formes de scleroglossa, poc després de la divergència entre les iguanes i la resta de llangardaixos.
Arnau Bolet, investigador de l’ICP i primer autor de l’article, comenta que “poder treballar amb esquelets articulats pràcticament sencers és tot un luxe. Fora de jaciments de preservació excepcional, com és el cas de Las Hoyas, normalment només es disposa d’una col·lecció d’ossos desarticulats, trencats i barrejats amb els d’altres tàxons. Per altra banda, els llangardaixos mesozoics són força escassos, i els pocs exemplars que es troben aporten una informació molt valuosa sobre els primers passos evolutius del grup. La troballa d’un segon exemplar articulat de Scandensia ciervensis ens confirma, per exemple, que aquest tàxon presenta adaptacions per a pujar pels arbres, com son les falanges arquejades de mans i peus o la presència d’uns petits osteoderms laterals que haurien permès que l’animal “s’aplanès” contra la superfície del substracte.”
De fet, aquestes adaptacions es troben en alguns llangardaixos moderns que curiosament no estan directament emparentats amb Scandensia, el que indicaria que aquests caràcters s’haurien desenvolupat de manera independent en diferents tàxons. Aquest segon exemplar ha permès també analitzar la variabilitat d’alguns caràcters dins de la espècie, cosa que pot ajudar a determinar un possible dimorfisme sexual o variacions a mida que un individu es fa adult.
Scandensia és només un dels cinc llangardaixos trobats a Las Hoyas. Del gènere Meyasaurus se n’han trobat diferents espècimens, sis dels quals ja s’han descrit i d’altres encara han d’estudiar-se. Per altra banda, Hoyalacerta sanzi, com era el cas de Scandensia fins ara, només és conegut per l’exemplar tipus. Recentment, s’ha descobert material d’un quart i un cinquè llangardaixos. Del primer se n’ha trobat un fragment de pell amb uns característics osteoderms rectangulars amb quilla, i del segon un esquelet petit i allargat. Ambdós estan actualment en estudi.
+ info Bolet, A. & Evans, S.E. (2011). New material of the enigmatic Scandensia, an Early Cretaceous lizard from the Iberian Peninsula. Special Papers in Palaeontology 86: 99-108
