Un article de revisió publicat a la revista Journal of Human Evolution per David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i Alessandro Urciuoli, investigador postdoctoral ‘Margarita Salas’ de la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa l'evolució dels primats hominoïdeus durant el Miocè (entre fa 23 i 5 milions d'anys) des de la perspectiva de les controvèrsies que han envoltat (i encara envolten) les relacions de parentiu entre els membres extints del grup i els seus representants actuals, incloent-hi els humans.
Un estudi revela que la guineu roja actual (Vulpes vulpes) deriva d’una única espècie extinta (Vulpes alopecoides). L’article publicat Quaternary Science Reviews per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Florència conclou que les restes fòssils dels darrers 4 milions d’anys que fins ara s’havien atribuït a especies diferents d’aquest carnívor corresponen, en realitat, a la mateixa.
El director de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), investigador ICREA i associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha rebut una Consolidator Grant del European Research Council (ERC) dotada amb of 1.896.875€ per dur a terme un projecte de recerca de cinc anys per estudiar les diferències genòmiques al llarg del temps dels grans simis antropomorfs.
Un equip internacional d'investigadors ha analitzat l'únic crani fòssil trobat fins l’actualitat de llangardaix gegant de l'illa de la Palma (Canàries) Gallotia auaritae. Mitjançant tomografia computada s'han obtingut precises imatges de l'interior de les restes d'aquest animal que va viure en aquesta illa durant el Pleistocè inferior-mitjà i que han permès determinar les seves relacions de parentiu amb altres espècies de llangardaix gegant insulars i continentals.
El jurat ha concedit el premi a aquest investigador nord-americà a proposta de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona per reconèixer “la seva influència integral durant gairebé cinc dècades en tota una generació d’ecòlegs”. L’empremta de Ricklefs en el pensament científic es recolza en més de 300 articles en diverses publicacions i en els seus quatre llibres, molt especialment els textos de referència Ecology i The Economy of Nature.
El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.
L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.
Jacques Gauthier, professor de Geologia i Geofísica i conservador en cap de Paleontologia de Vertebrats i conservador de Zoologia de Vertebrats al Museu Yale Peabody d'Història Natural, va venir a l'ICP per consultar la col·lecció paleontològica. Estava interessat en els nostres llangardaixos fòssils, que van viure fa uns 125 milions d'anys al Cretaci primerenc.
Les veus que demanen conèixer més i millor el registre fòssil per poder entendre què està passant avui, i tenir dades en les que fonamentar polítiques mediambientals més eficients, són cada cop més clares i nombroses. Aquesta relació entre el passat i el present, i sobretot el futur, és una línia de recerca en auge.
L’estudi del bàcul o os penià de cinc exemplars de l’ós extint Indarctos arctoides del jaciment de Batallones-3 (Madrid) ha permès deduir que aquesta espècie mantenia còpules llargues i que probablement les femelles s’aparellaven amb diversos mascles en el període fèrtil. L’estudi ha estat publicat avui per Juan Abella, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museo de Ciencias Naturales-CSIC a la revista PLOS ONE.
