Les aranyes migalomorfes són famoses i temudes per la mida i la mossegada verinosa que tenen algunes d’elles. Però l’espècimen tipus de Friularachne rigoi, un dels avantpassats més antics que coneixem de les taràntules, era un mascle adult de menys de mig centímetre de llargada. Les seves restes fòssils es van trobar als Prealps Càrnics, a la província italiana d’Udine al nordest d’Itàlia, i daten de fa uns 215 milions d’anys.
Només es coneixen altres tres aranyes fòssils d’aquest període, el Triàsic, que va des de fa uns 250 milions d’anys a en fa uns 200. Les altres tres es van trobar a França, als Estats Units i a Sud-àfrica. L’aranya migalomorfa que publiquen avui els paleontòlegs Fabio M. Dalla Vecchia (ICP) i Paul A. Selden (KU) a Acta Palaeontologica Polonica és la segona més antiga que es coneix, només la francesa Rosamygale grauvogeli és geològicament més antiga. De fet, la història evolutiva de les aranyes migalomorfes és força desconeguda perquè la troballa de restes fòssils d’aràcnids és molt rara.
L’estudi ha permès veure que Friularachne tenia unes potes primes i els quelícers (els apèndixs que fan servir per agafar la presa) mirant enfora i grans i robustos. Els pedipalps (els altres apèndixs característics de les aranyes) tenien les extremitats amples, cosa que ens indica que es tracta d’un mascle adult. L’abdomen estava cobert i protegit per un ampli escut. En conjunt, Friularachne té característiques que suggereixen que podria pertànyer a la superfamília Atypoidea, cosa que permetria estendre l’evidència fòssils d’aquest grup uns 100 milions d’anys enrera. Les aranyes Calommata, gènere actual d’Atypoidea que més s’assembla a Friularachne, són de mida petita i, de fet, tampoc és sorprenent que els membres més antics d’un llinatge tendeixin a ser més petits que altres membres més moderns.
Friularachne visqué a les illes emergides del mar tropical superficial que cobria la major part de la regió alpina fa uns 215 milions d’anys. Aquesta aranya va ser contemporània als primers dinosaures europeus, dels que en tenim també coneixement a la zona per petjades trobades al Parc Natural de les Dolomites Friulanes. De fet, les roques triàsiques de la zona són famoses no només per la seva bellesa, sinó també per la quantitat de restes fòssils de rèptils, peixos i crustacis que s’hi han descobert en els darrers 30 anys.
L’aranya Friularachne rigoi rep el seu nom en honor a la regió en la que s’han trobat les seves restes i al seu descobridor, Robero Rigo. Els fòssils es conserven al Museo Friulano di Storia Naturale de Udine, a Itàlia, amb el que l’ICP té un conveni per desenvolupar investigacions conjuntes sobre el Mesozoic.
