Un nou estudi a Nature revela que els pterosaures (rèptils voladors) estan més estretament relacionats amb els lagerpètids -un antic grup de petits rèptils que van viure entre fa 237 i 210 fa milions d'anys- que amb qualsevol altre grup conegut del regne animal. El recent descobriment a Amèrica i Madagascar de noves restes fòssils d'un crani, mandíbula i extremitat anterior de lagerpètid omple un buit crític en el registre fòssil entre els pterosaures i altres rèptils. El cervell i oïda interna dels pterosaures i els lagerpètids són semblants i això suggereix que algunes de les especialitzacions dels sistemes sensorials dels pterosaures van evolucionar abans que la seva capacitat de volar.
Un equip internacional de paleontòlegs que inclou Borja Holgado i Fabio M. Dalla Vecchia, investigadors associats a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha descrit el nou gènere i espècie de pterosaure Mimodactylus libanensis. La recerca, publicada a la revista Scientific Reports s’ha basat en l’esquelet més complet d’aquests animals extingits que s’ha descobert fins ara a l’antic continent afroàrab.
Un equip internacional de paleontòlegs amb la participació de Fabio M. Dalla Vecchia, investigador associat de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i reconegut especialista en pterosaures, han descrit l’espècie Caelestiventus hanseni de fa uns 200 milions d'anys antiguitat. Les restes de pterosaures triàsics són extremadament rars i habitualment es troben aixafats, però els fòssils recuperats a Utah es conserven en tres dimensions i inclouen bona part del crani i una falange de l'ala.
Un nou dinosaure predador gegant, anomenat Sauroniops pachytholus, va viure fa uns 95 milions d'anys al sud del Marroc, segons un estudi publicat en línia l'octubre de 2012 a la revista Cretaceous Research pels paleontòlegs Andrea Cau ('G. Capellini' Museum , Bolonya), Fabio M. Dalla Vecchia (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) i Matteo Fabbri (Universitat de Florència). Alguns mitjans internacionals ho van anunciar a principis de novembre. L'ICP s'uneixi ara a aquesta difusió.
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Fabio M. Dalla Vecchia i Paul A. Selden de la Universitat de Kansas (KU) publiquen avui a l’edició en línia de la revista Acta Palaeontologica Polonica la descripció d’una nova espècie d’aranya migalomorfa, grup que inclou les actuals taràntules. Friularachne rigoi, el nom que els investigadors han donat a la nova espècie, visqué al nord d’Itàlia fa uns 215 milions d’anys, quan els primers dinosaures habitaven també aquesta zona, i és una de les poques aranyes que es coneixen del Triàsic arreu del món.
Investigadors del Bayerische Staatssammlung für Paläontologie und Geologie, de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà descriuen en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE, una nova espècie d’hadrosaure que va viure a la zona dels actuals prepirineus francesos fa entre 68 i 66 milions d’anys. Les restes d'aquesta espècie trobades al jaciment de Larcan correspondrien a un dels darrers dinosaures europeus, ja que eren sota una capa amb alt contingut d’iridi, considerat com una evidència de l’impacte del meteorit que va causar la seva extinció.
