En aquest estudi liderat per Bernat Vila, investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), els paleontòlegs han comparat el rastre d’un petit titanosaure sauròpode del Cretaci Superior que va viure fa uns 70 milions d’anys amb d’altres que corresponen a exemplars més grans de la mateixa localitat. La comparació dels rastres ha permès establir una relació de causa-efecte entre la forma de caminar, la mida de les petjades i les proporcions del cos.
Els titanosaures són un grup de dinosaures sauròpodes que presenten una disposició característica del fèmur i la cintura pelviana que queda reflectida en els rastres que s’han conservat en el registre fòssil. El seu pas era ample i les icnites deixades per les potes d’un costat estan bastant separades de les de l’altre costat. Les empremtes fòssils dels peus són de forma pseudotriangular i mostren que els titanosaures produïen com a mínim quatre impressions d’ungles, mentre que les que deixaven les mans eren molt més reduïdes i en forma de mitja lluna.
En l’estudi que avui publica la prestigiosa revista americana PLOS ONE, els investigadors de l’ICP han comparat rastres d’individus de mides diferents i han demostrat que corresponen a animals que presenten moltes semblances geomètriques en la seva constitució corporal. L’amplitud observada entre les potes d’un costat i l’altre del rastres permeten deduir que tenien unes proporcions corporals similars, tot i les grans diferències en la mida del cos. Això ha permès concloure que els titanosaures grans i petits tenien una dinàmica locomotora similar a l’hora de desplaçar-se i que probablement ho feien de manera amblar (movent alhora les potes d’un mateix costat). Tot plegat reforça la hipòtesi que els titanosaures presentaven un conjunt de característiques anatòmiques úniques entre els dinosaures sauròpodes.
Els sauròpodes són el grup de vertebrats terrestres més grans que mai han existit. Eren animals d’alimentació herbívora amb una cua i un coll molt llarg que els permetia arribar a la vegetació situada a més alçada. Els titanosaures que van viure a Fumanya, al Berguedà, podien arribar a mesurar fins a 15 metres de longitud i pesar fins a 15 tones.
Fumanya, jaciments únics de dinosaures
Els jaciments de Fumanya, situats als termes municipals de Fígols i Vallcebre, van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2005. El conjunt paleontològic inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud , Mina Esquirol, Fumanya Nord i Tumí. Aquest conjunt de jaciments té una extensió de més de 38.000m2, on s’han identificat més de 3.000 petjades de dinosaure, i ous i ossos de dinosaure i per aquesta raó, se’l considera com un dels jaciments més importants d’Europa amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci Superior.
+ info: Bernat Vila, Oriol Oms, Àngel Galobart, Karl T. Bates, Victoria M. Egerton and Phillip L. Manning. “Dynamic similarity in titanosaur sauropods: ichnological evidence from the Fumanya dinosaur tracksite (southern Pyrenees)”. PLOS ONE http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0057408
