L'anàlisi de dos cranis i tres mandíbules emmagatzemats durant dècades al Museu Americà d'Història Natural llança noves pistes sobre un dels avantpassats més enigmàtics de fures, mosteles i teixons. Megalictis ferox era un depredador que utilitzava les seves dents per a triturar ossos, com fan avui dia les hienes. Així ho revela un estudi internacional dirigit per la Universitat Complutense de Madrid que ha comptat amb la col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de les universitats de Saragossa, UAB, Manchester i Liverpool publiquen avui a la revista PLOS ONE un treball que confirma que els titanosaures sauròpodes que van viure a Fumanya (Berguedà) durant el Cretaci Superior caminaven de la mateixa manera, independentment de la seva mida. Aquests resultats reforcen la hipòtesi que aquests animals presentaven unes característiques anatòmiques úniques.
L’estudi mitjançant escaneig làser i tècniques fotogramètriques d’una sèrie de petjades de dinosaure del jaciment de El Frontal (a Sòria) revela que alguns rastres no reflecteixen la morfologia real dels peus d’aquests animals, sinó que la seva forma està molt condicionada per factors externs com la quantitat d’aigua del sediment. La troballa ha estat publicada a la revista PLOS ONE, en una recerca liderada per la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Novella Razzolini, en col·laboració amb el Grupo Aragosaurus (IUCA), la Universitat de Manchester i l’empresa Paleoymás.
