L’obra és un compendi dels coneixements sobre els ecosistemes de l’àmbit geogràfic que ja havien estat tractats en el volum 14 de la Història Natural dels Països Catalans, fa gairebé vint anys. És un volum de gran format que inclou 1.500 il·lustracions, gràfics i mapes, i en més de cent articles es recullen tots els ecosistemes dels Països Catalans classificats en terrestres, marins i d’aigües continentals. També incorpora vint articles inicials sobre els aspectes climatològics, paleogeogràfics i evolutius que els han modelat.
Àngel Galobart (ICP), i els investigadors Oriol Oms i Enric Vicens del Departament de Geologia de la UAB han estat els responsables de recrear 7 ecosistemes extints per aquest atles: el Paleozoic, el Triàsic i Juràssic, el Cretaci, el Paleogen, el Miocè, el Pliocè i el Plistocè/Holocè. En cada capítol es fa esment de les característiques generals dels ecosistemes de cada període i també es posen en rellevància els jaciments, els fòssils i les estructures geològiques que ens permeten conèixer aquests ecosistemes. Els articles s’estructuren, majoritàriament, al voltant d’una imatge panoràmica que il·lustra l’aspecte de l’ecosistema descrit en el text i algunes de les espècies característiques que hi vivien.
En el capítol corresponent al Cretaci, per citar-ne un, s’explica que els oceans cobrien un terç dels continents a causa d’un canvi climàtic i que la biodiversitat va augmentar en aquest període. Els ecosistemes continentals es van transformar amb l’aparició i l’expansió de les plantes amb flor i en els ecosistemes marins hi vivia una gran diversitat de bivalves, cefalòpodes i ictiosaures (rèptils predadors en forma de dofí). La diversitat dels dinosaures va augmentar, sobretot la d’herbívors ornitòpodes, anquilosaures i ceratòpsids, alguns d'ells ben representats en el registre fòssil català. Tota aquesta biodiversitat va quedar estroncada fa 66 milions d’anys a causa de l’impacte d’un gran meteorit a l’actual Mèxic.
En l'acte de presentació hi van participar Joandomènec Ros, president de l’IEC; Ramon Folch, director de la Història natural dels Països Catalans; David Bueno, director científic de l'Atles, i Xavier Duran, periodista científic.
