Ptychogaster (Temnoclemmys) batalleri és una espècie extinta que pertany a la família Geoemydidae, que comprèn 69 espècies de tortugues d’aigua dolça actuals que es troben distribuïdes arreu del món, excepte l’Antàrtida i Austràlia. La mida dels representants d’aquest grup és força variable, entre 10 i 80 cm, sovint amb grans diferències entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. Són majoritàriament herbívores, tot i que s’hi troben algunes espècies omnívores i carnívores. En el registre fòssil, els geoemídids són habituals a Europa durant el Terciari. Un dels grups menys estudiats és el dels pticogastèrids, que apareix a Europa durant l’Eocè, fa 40 milions d’anys.
Des del punt de vista taxonòmic, l’espècie Ptychogaster (Temnoclemmys) batalleri té una història força enrevessada. Els primers exemplars fòssils van ser recuperats pel paleontòleg català Josep Ramon Bataller l’any 1926 al subsòl de Terrassa. Inicialment se li va assignar el nom llatí de Emys egarensis, en referència al topònim de la ciutat on va ser trobada, fins que l’any 1931, el paleontòleg francès Frédéric-Marie Bergounioux, la va renombrar com a Clemmys batalleri, en reconeixement a Bataller, ja que el primer nom no era vàlid.
Però aquest nom tampoc seria el definitiu. Bergounioux es va adonar d’algunes peculiaritats morfològiques que presentava aquesta espècie, entre les que destaquen unes espines en el plastró (la part ventral de la closca d’una tortuga) així com la capacitat d’aquest animal de tancar-se parcialment dins de la seva closca, tal i com ho fan les tortugues de caixa actuals per protegir-se. Per aquests motius, l’any 1958 Bergounioux va crear el gènere Temnoclemmys, on va incloure l’espècie trobada per Bataller, així com tres espècies més de la conca del Vallès-Penedès: Temnoclemmys vallesensis i T. cordiformis, ambdues procedents de Viladecavalls; i T. elongata, trobada als Hostalets de Pierola.
La història de la nomenclatura d’aquesta tortuga no acaba aquí. Anys més tard, alguns autors van considerar que aquest gènere i les espècies que incloïa no eren taxonòmicament vàlides, mentre que d’altres paleontòlegs les van incloure dins del gènere Ptychogaster, rebaixant el seu rang a subgènere. Així doncs, aquesta espècie va passar a anomenar-se Ptychogaster (Temnoclemmys) batalleri . Per les dimensions de la seva closca va a passar a ser considerada una forma neotènica del gènere Ptychogaster, és a dir, una forma juvenilitzada d’una altra espècie.
Posant la tortuga al seu lloc (taxonòmic)
L’article que signa Àngel Hernández Luján i altres col·laboradors de l’ICP a la revista Comptes Rendus Palevol revisa les espècies d’aquest gènere i n’identifica els seus trets característics, entre els que destaca un llavi epiplastral molt gruixut, còncau i de forma trapezoïdal, a la part anterodorsal del plastró. Al mateix temps, l’article identifica Ptychogaster (Temnoclemmys) batalleri com a l’única espècie del Vallès-Penedès, posant sota aquest nom les tres espècies de Bergounioux, així com l’espècie “Testudo” celonica trobada a Sant Celoni.
Al mateix temps, l’estudi amplia la distribució cronostratigràfica d’aquesta espècie, que ja estava present al Miocè mitjà. També descarta que P. (T.) batalleri sigui una forma juvenilitzada, ja que, com en les tortugues actuals, aspectes com la mida de la closca estan relacionades amb diferències entre mascles i femelles. L’article també recull la presència per primera vegada d’altres espècies de la família Ptychogasteridae a la conca del Vallès-Penedès: Ptychogaster (Ptychogaster) sp. durant el Miocè inferior, mitjà i possiblement superior, que seria la primera presència d’aquest subgènere en aquesta zona, i Ptychogaster (Temnoclemmys) sp. durant el Miocè inferior, que també suposa el registre més antic.
Aquest treball demostra la importància de tenir en compte la variabilitat morfològica a l’hora de descriure noves espècies. “Les tortugues aquàtiques no són una excepció, encara més quan només tenim restes fòssils. A més, per establir les relacions filogenètiques no només s’han de tenir en compte els caràcters morfològics, sinó també els estudis moleculars”, ha comentat l’investigador Àngel Luján.
+ info: Luján, À.H., Delfino, M., Casanovas-Vilar, I. & Alba, D.M. (in press ). Taxonomy of subgenus Temnoclemmys Bergounioux, 1958 (Testudines: Geoemydidae: Ptychogasterinae) based on new material from the Vallès-Penedès Basin. Comptes Rendus Palevol. http://dx.doi.org/10.1016/j.crpv.2013.11.004
