La forma de les petjades de dinosaures (també anomenades icnites) està determinada per la forma del peu de l’animal que la va deixar, però també per les característiques del substrat i pel comportament del sediment abans, durant i després que l’animal hi passés per sobre. Aquesta circumstància explica perquè en alguns casos s’observen grans diferències entre dues petjades que pertanyen a un mateix rastre i que, per tant, van ser produïdes pel mateix animal. Aquestes diferències sovint dificulten la classificació d’aquestes icnites per part dels investigadors.
En l’estudi publicat avui a la revista PLOS ONE, els investigadors han estudiat l’efecte de les característiques del substrat en la forma de les petjades mitjançant un escaneig làser (LiDAR) i tècniques fotogràmetriques a El Frontal (a Sòria), un jaciment amb més de 200 d’icnites i 45 rastres produïts exclusivament per dinosaures teròpodes durant el Cretaci inferior (concretament durant el Berriasià, fa entre 145 i 140 milions d’anys). Les tècniques utilitzades permeten obtenir models d’alta resolució en tres dimensions de les icnites sobre els quals es poden prendre mesures de la profunditat molt precises posteriorment.
L’estudi, liderat per la investigadora de l’ICP Novella Razzolini ha comptat amb la col·laboració d’investigadors del Grupo Aragosaurus (Universitat de Saragossa), del Royal Veterinary College de Londres, de la Universitat de Manchester i de l’empresa Paleoymás, i ha permès quantificar de forma detallada la penetració del peu dels dinosaures en el substrat, així com estimar la quantitat d’aigua en el sediment en el moment de la formació del rastre. La recerca conclou que, quan es van formar les petjades, el substrat era de tipus deltaic i no homogeni, amb zones humides i seques que s’alternaven probablement a causa d’inundacions intermitents de la zona.
L’estudi de les petjades fòssils és un camp de recerca que aporta molta informació sobre determinats aspectes de la biomecànica dels dinosaures, com la forma de caminar o les proporcions del cos dels animals que les van deixar. A diferència dels ossos fòssils, que poden ser transportats i dipositar-se en roques més modernes, les icnites es consideren una evidència de vida, és a dir, només les pot formar un organisme viu desplaçant-se en el moment en què s'estava formant la roca.
+ info: Razzolini, NL., Vila, B., Castanera, D., Falkingham, PL., Barco, J. L., Canudo, J.I., Manning, PL. & Galobart, À. (2014). Intra-trackway morphological variations due to substrate consistency: the El Frontal dinosaur tracksite (Lower Cretaceous, Spain). PLOS ONE. DOI: http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0093708
