Pregunta: Aquests dies l’hem vist pel laboratori mirant alguns dels fòssils emblemàtics d’antropomorfs del Miocè de la col·lecció de l’ICP. Quin és el motiu de la teva visita?
David Begun: El meu camp de recerca actual és l’evolució dels antropomorfs a Europa. Treballo principalment a Hungria, on disposem d’una bona col·lecció d’exemplars del Miocè i l’he volgut comparar amb les espècies que s’han trobat a Catalunya. Així doncs, he estat revisant material d’Hispanopithecus laietanus, Pierolapithecus catalaunicus, Anoiapithecus brevirostris i Dryopithecus fontani, per tal de comparar-lo amb el de Rudapithecus hungaricus, que és la espècie que trobem a Hungria.
(Rudapithecus hungaricus és un hominoïdeu de fa 10 milions d’anys. L’espècie va ser descrita l’any 1967 a partir d’unes restes trobades al nord d’Hungria, en un poble anomenat Rudabánya).
P.: Quines són les principals diferències entre les espècies que trobem a Catalunya i Rudapithecus?
D.B.: L’espècie hongaresa és molt semblant a Hispanopithecus. Tots dos tenen un aire més aviat modern, que recorden al dels antropomorfs actuals. En canvi, Pierolapithecus, Anoiapithecus i Dryopithecus són una mica més antics i tindrien un aspecte més primitiu.
P.: Què destacaria dels especímens trobats a la conca del Vallès-Penedès?
La importancia dels fòssils que trobeu al Vallès-Penedès és notable. Teniu moltes espècies que, en molts casos inclouen un bon nombre d’esquelets, i això és extremadament rar en el registre fòssil. Aquestes restes ens donen molta informació, no només sobre l’anatomia i l’evolució d’aquests animals, sinó també sobre com es comportaven, com es movien en relació a l’ambient en que vivien, de què s’alimentaven, etc. És un recurs extraordinariament ric per a qualsevol que estigui interessat en l’evolució dels antropomorfs.
P.: Un fenomen característic d’aquest grup és l’homoplàsia. En la seva opinió, fins a quin punt dificulta el seu estudi el fet que espècies diferents presentin les mateixes adaptacions, no per tenir un ancestre comú, sinó perquè s’han adaptat per complir una mateixa funció?.
D.B.: (Riu) L’homoplàsia existeix en tots els llinatges al llarg de l’evolució. És un fenomen fascinant, però que fa molt difícil distingir si dues característiques són compartides perquè provenen d’un ancestre comú o es van adquirir independenment. Ho converteix tot plegat en un gran repte, però que no crec que sigui insuperable.
P.: On creu que hem d’anar a buscar l’ancestre comú dels grans antropomorfs i humans?
D.B.: Jo estic convençut que aquest ancestre va viure i va evolucionar a Europa. Aquest grup és el que jo considero que són els homínids i cal dir que no en tenim un bon registre fòssil a l’Àfrica. Hi ha un parell de restes que podrien correspondre a aquest grup, però la primera evidència clara es produeix a Europa.
P: Una de les seves línies de recerca està relacionada amb l’evolució del cervell d’aquest grup. Què en podem dir de la seva intel·ligència?
D.B.: Entre les mostres que s’han trobat a Hungria, tenim cranis més complets dels que s’han trobat a Catalunya, el que ens ha permès estimar la mida del cervell d’aquests individus. És cert que no en sabem massa sobre l’anatomia d’aquest cervell, però a partir de la mida del crani de Rudapithecus, sabem que tenia un cervell tan gran com el d’un ximpanzé, en relació a la seva massa corporal. És l’evidència més antiga que tenim d’un cervell de la mida d’un ximpanzé! Sabem que els ximpanzés tenen un cervell relativament gran comparat amb les mones i altres primats, tot i que lògicament són més petits que els humans. Per tant, estem mirant el començament de l’evolució del cervell dels grans antropomorfs. Podem pensar que Hispanopithecus i Rudapithecus tenien un cervell de mida semblant i que la seva intel·ligència podia ser semblant a la d’un ximpanzé actual.
