Les amfisbenes són un grup de rèptils escamosos adaptats a viure sota terra. A nivell evolutiu és un grup poc conegut que, gràcies al registre fòssil i les dades moleculars, s’ha emparentat amb els lacèrtids (el grup al qual pertanyen els llangardaixos verds i les sargantanes) dels que s’haurien separat durant el Cretaci Superior, fa entre 100 i 65 milions d’anys. L’únic representant actual d’aquest grup a Europa és la serpeta cega que, malgrat el seu nom i l’absència de potes, no és una serp. Les amfisbenes tenen els ulls atrofiats i un crani massís, adaptats a l’hàbitat subterrani, i el seu aspecte extern pot recordar al d’un cuc de terra.
En l’article publicat avui a la revista PLOS ONE, Arnau Bolet i altres investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriuen la nova espècie d’amfisbena Blanus mendezi a partir d’un crani excepcionalment ben conservat trobat a l’Abocador de Can Mata, a Els Hostalets de Pierola. El fòssil, de poc més d’un centímetre de longitud, va ser trobat pel tècnic de l’ICP Manel Méndez durant el rentat d’uns sediments excavats l’any 2011 en aquesta zona que històricament ha proporcionat fòssils excepcionals de diversos grups d’animals. Els investigadors han batejat la nova espècie en el seu honor.
Tot i que les restes d’amfisbenes són habituals en el registre fòssil d’Europa, fins la troballa d’aquest crani només es disposava d’ossos aïllats i sovint fragmentaris que dificultaven la seva classificació i el seu estudi taxonòmic. En aquest treball, els investigadors han integrat dades paleontològiques, moleculars i biogeogràfiques per assignar aquesta resta al gènere Blanus, que comprèn gairebé totes les espècies d’amfisbenes que es troben en el continent europeu. Blanus mendezi, amb una antiguitat aproximada d'11.6 milions d’anys, representa el registre més antic de blànids del Mediterrani occidental i els científics suggereixen que hauria aparegut poc després de la separació que s’observa actualment entre espècies de blànids del Mediterrani occidental i de l’oriental.
L’estudi d’aquest crani, que inclou la mandíbula dreta, s’ha dut a terme a partir d’imatges obtingudes amb un aparell de tomografia computada que ha permès generar un model en 3D de la peça, eliminant virtualment tota la crosta que envolta el fòssil i la matriu sedimentaria del seu interior. “L’ús d’aquestes tècniques sobre un espècimen extremadament ben conservat com el que hem trobat és el que ens ha permès fer una descripció tan detallada d’aquest antic membre de la família dels blànids”, ha comentat l’investigador Arnau Bolet. Aquestes tècniques permeten obtenir imatges d’alta resolució de l’interior i l’exterior d’un fòssil sense malmetre’l.
Aquest vídeo mostra el fòssil original i el model generat en 3D gràcies a la tomografia computada.
+info: Bolet A, Delfino M, Fortuny J, Almécija S, Robles JM, Alba DM, (2014) An Amphisbaenian Skull from the European Miocene and the Evolution of Mediterranean Worm Lizards. PLOS ONE 9(6): e98082. doi:10.1371/journal.pone.0098082
