La troballa d’un ou sencer de ratites clou una reeixida campanya d’excavacions a les Canàries

Ou de ratites recuperat en la campanya d'aquest any (Antonio Sánchez Marco)

L’equip liderat per Antonio Sanchez Marco, investigador de l’ICP, va excavar durant el mes d’agost d’aquest any en diversos jaciments de Lanzarote. La troballa d’un ou sencer de ratites (una au emparentada amb l’estruç actual) així com un os de tortuga i una vértebra de serp són els principals resultats d’una campanya molt fructífera que permetran millorar el coneixement existent de la fauna que va viure en aquesta illa fa 6 milions d’anys.

Aquest ou és la troballa més significativa d’aquesta campanya, la quarta que dirigeix l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Antonio Sánchez Marco, als jaciments del Neogen continental d’Órzola, en el massís de Famara (Lanzarote, Illes Canàries). Es tracta d’un ou complet (el vuitè que s’ha trobat des de l’inici de les campanyes d’excavació), que ha mantingut la forma i el volum, però en el qual la closca ha desparegut parcialment després d’haver fossilitzat.

Una de les característiques d’aquests jaciments és que, malgrat que els darrers anys s’han recuperat nombroses closques d’ou de ratites y de tortugues, és molt excepcional trobar-hi ossos. En aquesta campanya, però, els paleontòlegs n’han recuperat dos: un os de la closca d’una tortuga acabada de néixer i una vèrtebra que els investigadors creuen que pertany a una espècie de serp que ja es coneixia. “Sospitem que la falta d’una part de la closca de l’ou sencer de ratites que hem trobat podria estar relacionat amb el fet que no trobem ossos en aquests jaciments. Les característiques geològiques de la zona poden ser les responsables de la no conservació d’altres restes”, comenta Antonio Sánchez.

Jaciment del Valle Grande a Lanzarote (Antonio Sánchez Marco)

En aquesta campanya també es va trobar de forma fotuïta mig ou de ratites d’un tipus diferent dels que havien aparegut fins al moment. Els ratites són un grup d’aus no voladores que inclou les espècies més grans d’ocells que coneixem en l’actualitat com l’estruç africà, l’emú a Austràlia o el kiwi de Nova Zelanda. El seu estudi pot contribuir a conèixer millor com es va produir el poblament de ratites a les Illes Canàries. A més, un cop s’analitzin les dades, s’espera poder datar amb més precisió el lapse de temps en el qual es va desenvolupar la primera fauna terrestre a les Canàries.

L’illa de Lanzarote és una illa oceànica i volcànica, sorgida de  l’oceà després d’un seguit d’erupcions i mai ha estat unida al continent. La presència d’aus no voladores en el registre fòssil intriga els investigadors, que esperen poder respondre aquestes qüestions en futures excavacions. Les campanyes que es fan des del 2010, finançades pel Cabildo de Lanzarote,  estan aportant una valuosa informació sobre la fauna que va habitar aquesta illa en el passat.

Jaciment de la Playa del Salto, a Lanzarote (Antonio Sánchez Marco)

Relacionat amb les excavacions que l’ICP du a terme a les Canàries des de fa quatre anys, del 24 de novembre al 12 de desembre, es farà una exposició de fotografia i obres gràfiques sobre els jaciments de Lanzarote a la seu de la AISGE (Artistas Intérpretes, Sociedad de Gestión) de Madrid (c. Ruiz de Alarcón, 11).

Notícies relacionades:

- L’enigma de les aus gegants a l’illa de Lanzarote

 

 

Last modified on Divendres, 23 Març 2018 18:22
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca