L’illa de Lanzarote situada a l’arxipèlag canari és una illa oceànica i volcànica, que vol dir que va sorgir de l’oceà deprés d’un seguit d’erupcions i que mai ha estat unida al continent. Però aquesta illa va ser poblada per ratites, aus no voladores probablement del grups dels astruços, que van viure a l’illa fa més de 5 milions d’anys. La pregunta és clara. Com van arribar aquestes aus a Lanzarote, si mai abans havien migrat a una illa oceànica? Quins processos geològics i climàtics van condicionar la seva existència?
Aquest enigma ha mobilitzat Antonio Sánchez Marco, director de recerca dels jaciments del Miocè superior a Lanzarote i investigador de l’ICP, a sortir a la cerca de respostes. Malgrat que Antonio Sánchez porta anys estudiant aus canàries, sempre en jaciments més moderns, no ha estat fins recentment que va decidir abordar aquest enigma. Les noves restes i jaciments trobats en les excavacions tot just acabades ajudaran a resoldre’l.
L’Expedició
L’equip va visitar per primera vegada l’illa l’any 2009, per a realitzar un reconeixement dels fòssils i comprovar que realment es tractaven de ratites del Miocè, donat que feia més de 30 anys que no es treballava en aquests jaciments.
El 2011, en aconseguir el finançament, l’equip d’Antonio Sánchez va tornar a l’illa per a excavar en tres jaciments al nord de Lanzarote: el jaciment de Valle Grande, el jaciment de Valle Chico i el jaciment de Fuente de Gusa. El experts hi van trobar closques d’ou i dos ous sencers, tots de ratites. També van descobrir algunes vèrtebres i dents de rèptils del mateix període, fa entre 5 i 6 milions d’anys, que segurament pertanyen a una serp desconeguda fins ara a les Illes Canàries.
Els jaciments
Els tres jaciments del Miocè superior d’Órzala, al nord de Lanzarote, estan ubicats a les vessants est i oest del massís de Famara. Els sediments arenosos que contenen les closques fòssils es van acumular per l’acció del vent en un temps relativament breu, fa uns 5,5 milions d’anys.
L’interès per aquests jaciments va començar a mitjans dels anys 60 del segle passat, amb el descobriment de closques d’ous de ratites per part de científics alemanys i després de gasteròpodes per científics holandesos.
En aquesta expedició s’han trobat dos jaciments nous a la zona, cosa que indica que l’illa té una riquesa més gran de la que fins ara es coneixia.
L’enigma
Malgrat que les restes de ratites a Lanzarote es coneixen des dels anys 60, encara no s’ha pogut donar una resposta al dilema que planteja trobar aquestes aus en una illa com Lanzarote.
Durant aquests anys s’han esbossat algunes explicacions, però totes acaben xocant contra evidències contràries. Fins ara, doncs, hi ha preguntes obertes per resoldre abans de poder explicar aquest enigma.
La recerca ha de conjugar aspectes biològics amb la geodinàmica interna de la regió, i les condiciones paleoclimàtiques del període al que pertanyen aquests fòssil. Les dades recollides en aquesta última campanya dirigida per Antonio Sánchez ens aproparan més a la resposta. El repte que proposa aquesta recerca fa dels ratites un dels temes paleobiogeogràfics més intrigants de l’actualitat.
Aquest article ha estat redactat per Carolina D'Amico Ongaro, alumna del Máster en Comunicación Científica, Médica y Ambiental de la UPF.
