Reconstrucción en vida de Pliobates cataloniae mostrando diferentes tipos de locomoción. Ilustración: Jesús Gamarra, © ICP.

Un estudio liderado por personal investigador del ICP analiza la morfología del radio (uno de los dos huesos del antebrazo) del primate pliopitecoideo Pliobates cataloniae, del Mioceno de la Península Ibérica, y evalúa sus implicaciones para la evolución de la locomoción en los antropomorfos.

Reconstrucció en vida de Pliobates cataloniae mostrant diferents tipus de locomoció. Il·lustració: Jesús Gamarra, © ICP.

Un estudi liderat per personal investigador de l’ICP analitza la morfologia del radi (un dels dos ossos de l’avantbraç) del primat pliopitecoïdeu Pliobates cataloniae, del Miocè de la península Ibèrica, i n’avalua les implicacions per a l’evolució de la locomoció en els antropomorfs.

La dentició mandibular i els elements postcranials que constitueixen KNM-ER 64060 i KNM-ER 64061, respectivament (adaptat de Grine, F. E. et al., 2026).

Un equip internacional de recerca ha donat a conèixer un esquelet excepcionalment ben conservat d’Homo habilis, amb una antiguitat de més de 2 milions d’anys. El fòssil, designat com a KNM-ER 64061, va ser recuperat a East Turkana, al nord de Kenya, i constitueix l’evidència postcranial més completa d’Homo habilis coneguda a dia d’avui. Aquesta troballa, publicada a The Anatomical Record, ha estat possible gràcies a la col·laboració entre institucions capdavanteres, incloent-hi l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), i aporta evidències clau per comprendre la biologia i l’evolució dels primers humans.

© Christopher M. Smith

Un article publicat a Science per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del NYIT College of Osteopathic Medicine revela que molts dels postulats actuals sobre l’evolució humana no són compatibles amb les evidències que proporciona el registre fòssil.

"A resume of human evolution" de chriskatsie sota llicència CC BY-NC 2.0

Un estudi a PNAS liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza la relació de parentiu entre dos grans primats antropomorfs del Miocè (Hispanopithecus i Rudapithecus) a partir de la morfologia dels canals semicirculars de la seva orella interna. Aquesta estructura anatòmica es molt informativa de cara a reconstruir el parentiu entre les espècies de primats fòssils i confirma que els dos gèneres d'homínids són diferents, i molt similars als ximpanzés i als bonobos actuals. Aquests haurien conservat en gran mesura la forma ancestral mentre que els orangutans s'haurien allunyat d'ella més que els altres antropomorfs.

Un equip de recerca encapçalat per la Universitat de Copenhaguen en col·laboració amb el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH-ICTS), així com d'altres institucions incloent l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha aconseguit recuperar un dels conjunts de dades genètiques més antic a data d’avui. La seqüenciació de les proteïnes de l’esmalt dental de fa 800.000 anys d’Homo antecessor ha permès determinar la seva posició en l’arbre genealògic humà. La recerca ha estat publicada a Nature i confirma el potencial de la paleoproteòmica en l’estudi de l’evolució.

Un estudi liderat per la Universitat de Copenhaguen amb la participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha analitzat les proteïnes contingudes en una molar fòssil del primat extint Gigantopithecus. Es tracta de l'evidència molecular més antiga d’un hominoïdeu i ha permès reconstruir la seva història evolutiva. La recerca ha estat publicada avui a la revista Nature.

Investigadors de la Universitat Stony Brook i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitzen en un article publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) com va canviar la morfologia dels dits dels peus per permetre el desplaçament bípede dels primers hominins. L’estudi revela que el dit gros del peu va mantenir la seva capacitat prensil fins fa relativament poc temps.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Sergio Almécija, d’una banda, i Nathan M. Young, de la Universitat de Califòrnia, de l’altra, han intercanviat opinions aquesta a través de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) sobre com podria haver estat l’avantpassat comú entre humans i ximpanzés, el que es coneix com el LCA. Aquests tipus de debats científics permeten fer avançar determinades àrees de coneixement.

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

Pàgina 1 de 2

Notícies ICP

Descobreixen com creixia l’Ampelomeryx, el parent de les girafes que va viure al Penedès

Descobreixen com creixia l’Ampelomeryx, el parent de les girafes que va viure al Penedès

28 abril 2026

Un equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha liderat l'estudi paleohistològic d'Ampelomeryx ginsburgi, un remugant girafomorf del Miocè mitjà recuperat al jaciment dels Casots (Penedès). Mitjançant l'anàlisi microscòpica dels teixits ossis, el personal investigador ha...

Activitats

May 2026
M T W T F S S
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Propers esdeveniments

No events

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca

Networks: