Ja fa 150 anys que Charles Darwin va proposar que els humans es van originar a l’Àfrica a partir d’un ancestre que era diferent de qualsevol altra espècie coneguda. El naturalista britànic, però, no va poder establir les relacions de parentiu que hi havia entre els humans i els primats antropomorfs actuals (goril·les, ximpanzés, orangutans i gibons) a causa de l’escàs registre fòssil disponible. Des d’aleshores, el nombre d’espècies que s’han descrit en l’arbre evolutiu d’aquest grup ha augmentat de forma molt notable i les restes paleontològiques descobertes han esdevingut elements clau per reconstruir la seva història evolutiva.

Ara, un article publicat a la revista Science per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del NYIT College of Osteopathic Medicine analitza les principals troballes fòssils d’aquest darrer segle en el llinatge humà i revela que moltes de les hipòtesis que s’han elaborat des dels temps de Darwin sobre l’evolució humana no són compatibles amb la informació que proporcionen els fòssils.

“Hi ha dues grans tendències a la comunitat científica a l’hora de valorar el paper del registre fòssil de primats antropomorfs en la nostra història evolutiva”, explica Sergio Almécija (AMNH). “Mentre que alguns rebutgen que aquestes troballes siguin rellevants en el debat sobre els orígens del llinatge humà, altres pensem que juguen un paper clau”, comenta. Segons l’investigador, molts estudis no tenen en compte que els hominoïdeus actuals (humans, ximpanzés, goril·les, orangutans i gibons) son només els supervivents d’un grup que en el passat era molt més gran i divers. 

“Els estudis moleculars indiquen que els humans i els ximpanzés compartim un darrer avantpassat comú que va viure durant el Miocè superior, fa entre 9 i 7 milions d’anys”, explica el coautor de l’estudi David M. Alba (ICP). “I és impossible reconstruir com era aquest darrer ancestre comú sense l’ajut del registre fòssil”, conclou Alba.

^{El darrer avantpassat comú de ximpanzés i humans representa el punt de partida de l’evolució humana (i dels ximpanzés).
Els primats fòssils juguen un paper clau a l’hora de reconstruir la naturalesa dels nostres ancestres. Reproduïda amb permís de l’autor: © Christopher M. Smith}

Hi ha dos enfocaments principals per resoldre el problema dels orígens humans: "de dalt a baix", que es basa en l'anàlisi dels primats vius (especialment els ximpanzés) i "de baix a dalt", que dona importància a l'arbre més extens de primats i que inclou les espècies extintes. Els autors de l’estudi consideren que les diverses hipòtesis actuals sobre els antropomorfs i l'evolució humana serien molt més acurades si, a banda d’estudiar els primers homininis i els primats actuals, també s’incloguessin a l’equació els primats del Miocè. “Dit d’una altra manera, els primats antropomorfs fòssils són essencials per reconstruir el punt de partida des del qual van evolucionar els humans i els ximpanzés”, comenta Ashley Hammond (AMNH).

Els humans comparteixen moltes característiques morfològiques amb els primats antropomorfs actuals però també presenten característiques úniques relacionades amb el bipedisme habitual, la manipulació, la cognició, la dieta, i el comportament sociosexual. Durant molt de temps es va considerar que els goril·les i els ximpanzés estaven més estretament emparentats entre si que no pas amb els humans i alguns investigadors postulen que els humans han evolucionat molt i consideren els ximpanzés gairebé com a “fòssils vivents”, que haurien mantingut gran part de les característiques d’aquest darrer ancestre comú (o LCA, per les sigles en anglès de “Last Common Ancestor”).  

“Si pensem en la forma de desplaçar-se, per exemple, els humans som bípedes y els ximpanzés caminen gran part del temps sobre els artells de les mans”, explica Salvador Moyà-Solà, investigador ICREA a l’ICP. “Ningú pot saber amb certesa com era aquest darrer ancestre comú, però probablement no feia ni una cosa ni l’altra”, afirma Moyà-Solà. El autors del treball suggereixen que l’LCA era un animal arborícola i amb una pla corporal ortògrad, és a dir, amb el tors erecte. En aquest sentit, la forma de desplaçar-se dels ximpanzés seria un compromís entre la locomoció arbòria i la terrestre, mentre que el bipedisme dels homininis representaria una major especialització al desplaçament pel medi terrestre i permetria explotar millor els recursos alimentaris en ambients forestals més oberts.

Article original:

• Almécija, S., Hammond, A. S., Thompson, N. E., Pugh, K. D., Moyà-Solà, S. & Alba, D. M. (2021). Fossil apes and human evolution. Science. DOI: 10.1126/science.abb4363