Quan pensem en les sabanes de l’est d’Àfrica, sovint imaginem animals com elefants i girafes, potser un lleó perseguint un facoquer. Però fa sis milions d’anys, l’escenari era força diferent. L’entorn s’assemblava més a un bosc obert, amb còlobs descansant als arbres i antílops com l’impala alimentant-se tranquil·lament del sotabosc. De sobte, un animal enigmàtic surt del matollar: un porc diminut, de la mida d’un gos, que desapareix entre les ombres. Només en queda el cruixit de les fulles. Avui, gràcies a nous fòssils de mandíbules i dents, s’ha confirmat que aquest “mini porc”, anomenat Cainochoerus, també va habitar Lemudong’o.

En l’estudi, publicat al Journal of Vertebrate Paleontology, l’equip investigador descriu els fòssils que representen la primera aparició de Cainochoerus en aquest jaciment de sis milions d’anys d’antiguitat. Entre les restes hi ha un premolar decidu superior, la primera dent de llet atribuïda a aquesta espècie a l’est d’Àfrica. «Trobar Cainochoerus a Lemudong’o va ser una gran sorpresa», explica Deming Yang, autor principal de l’article i professor a la Midwestern University. «A primera vista, les seves dents semblen de mico. De fet, vam trigar dos anys després de portar-les als Museus Nacionals de Kenya a confirmar que es tractava de Cainochoerus. Va caldre més que una simple inspecció».

Cainochoerus ocupa una branca molt particular en l’arbre evolutiu dels porcs. Mentre que la majoria dels seus parents van evolucionar cap a mides cada cop més grans, aquest llinatge va seguir el camí contrari i es va tornar extraordinàriament petit, un tret que continua intrigant la comunitat científica. «Cainochoerus és molt més petit que els porcs que coneixem avui a l’Àfrica», assenyala Yang. «El porc africà actual més petit és el facoquer, que pesa uns 60 quilos. En canvi, s’estima que Cainochoerus pesava entre 5 i 10 quilos, aproximadament com un duiquer petit». Les seves dents, amb un aspecte similar a les dels micos, suggereixen que s’alimentava principalment de fulles i fruits prop del terra.

Tot i que s’han trobat restes de Cainochoerus en diversos jaciments africans, des de Sud-àfrica fins a Kenya, i al llarg de diversos milions d’anys, són extremadament rars. Cada nova troballa aporta informació clau sobre la seva distribució i la seva història evolutiva. Els nous fòssils de Lemudong’o coincideixen amb els trobats a Langebaanweg, a Sud-àfrica, i a Lothagam, al nord de Kenya. Aquest descobriment afegeix un nou punt al mapa i suggereix que Cainochoerus va estar àmpliament distribuït entre fa uns 7 i 5 milions d’anys.

Més enllà d’afegir una espècie més a la llista, la troballa ajuda a reconstruir com eren els ecosistemes africans del passat i com estaven connectats entre si. Saber quan i on va viure aquest animal permet plantejar noves preguntes: per què va evolucionar cap a una mida tan petita?, quin paper va tenir dins la xarxa tròfica?, com va respondre als canvis climàtics que van transformar l’Àfrica durant el Neogen tardà, una etapa clau en l’evolució dels nostres propis avantpassats? «Esperem trobar més fòssils fascinants com Cainochoerus en el futur», afirma Ashley Hammond, coautora de l’estudi a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA). «Qualsevol fòssil d’aquest període a l’Àfrica aporta informació fonamental sobre el paleoambient en què van començar a evolucionar els avantpassats humans. Totes aquestes peces són essencials per completar el trencaclosques».

Així doncs, la pròxima vegada que imaginis un ecosistema antic de l’est d’Àfrica, no oblidis els petits animals que es movien entre la vegetació. Entre grans herbívors i avantpassats humans, Cainochoerus ocupava el seu propi nínxol, un recordatori de com de divers i inesperat ha estat sempre el món natural. 

Text de Deming Yang

Imatge principal: A l’esquerra, dents fòssils i fragments de mandíbula de Cainochoerus procedents de la Formació Lemudong’o, al sud de Kenya (Yang et al., 2026). A la dreta, una comparació de mida amb una persona adulta.

Article original:

• Yang, D., Manthi, F. K., DiMaggio, E. N., Arenson, J. L., Ambrose, S. H., Souron, A., & Hammond, A. S. (2025). The first occurrence of Cainochoerus (Mammalia, Artiodactyla, Suidae) from the late Miocene Lemudong’o Formation, Kenya. Journal of Vertebrate Paleontology. https://doi.org/10.1080/02724634.2025.2583028