Tradicionalment s’havia considerat que els primers homínids tenien una sèrie d’adaptacions craniodentals per alimentar-se d’aliments durs, com llavors o nous. Ara, un article publicat a la revista Scientific Reports utilitzant models computacionals confirma la hipòtesi contraria, que aquests homínids ancestrals tenien una dieta basada en aliments tous. L’estudi està encapçalat per l’investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Jordi Marcé-Nogué.
Un estudi liderat per la Universitat de Copenhaguen amb la participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha analitzat les proteïnes contingudes en una molar fòssil del primat extint Gigantopithecus. Es tracta de l'evidència molecular més antiga d’un hominoïdeu i ha permès reconstruir la seva història evolutiva. La recerca ha estat publicada avui a la revista Nature.
El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.
Aquesta setmana es publica en l’edició online de la revista The Anatomical Record resultats d’una recerca que identifica característiques del disseny de l’húmer que permeten distingir, a partir de l’observació d’un fragment d’aquest os, si pertany a un humà o a un gran simi antropomorf . Aquest treball s’emmarca en una investigació sobre el disseny i eficiència de l’avantbraç dels homínids, liderat pel grup d’Antropologia Biològica de la UAB i que compta amb la col·laboració de l’investigador de l’ICP Xavier Jordana.
El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP.
La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.
Demà dijous el Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) inaugura l’exposició 'Gairebé humans: Origen i evolució dels hominoïdeus' que compta amb el patrocini de l’Obra Social d’Unnim Caixa. Entre els seus protagonistes en destaquen els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus; en Jordi, Hipanopithecus laietanus; i en Lluc, Anoiapithecus brevirostris.
L’investigador de l’ICP David M. Alba publica aquestat setmana a la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology un article que revisa el conjunt de restes fòssils d’hominoïdeus del Vallès-Penedès i en perfila les seves implicacions pel que fa a l’evolució d’aquest grup. Malgrat que encara hi ha discussió científica al voltant d’alguns elements, els homínids catalans es mostren cada cop més com a formes primitives de la família Hominidae (grans antropomorfs i humans), tot i que no s’exclou un parentiu més proper amb orangutans que amb els antropomorfs africans i els humans.
El 4 de desembre de 2002 unes obres a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, feien sortir a la superfície les primeres restes d'un fòssil el nom del qual acabaria fent-se famós: Pau. Més de 10 anys després de la seva troballa, el Pierolapithecus catalaunicus (el nom científic de Pau) ha aportat una valuosa informació sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids. Plantegem a Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 10 preguntes sobre en Pau.
