Sharrah McKenzie, estudiant de doctorat en el grup de recerca en Paleobiodiversitat i Filogènia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha presentat el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctora en Geologia per a la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca aborda la taxonomia, biocronologia i paleobiologia de dos grups de porcs (família Suidae): els suins i tetraconodontins de la conca del Vallès-Penedès. Ha estat dirigida per David M. Alba (ICP) i Daniel DeMiguel (ICP i Unizar),i ha assolit la màxima qualificació per part del tribunal.
Una quinzena de persones d'edats diverses van participar aquest dissabte en la sortida organitzada per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per conèixer la geologia i la paleontologia d'una zona que ha proporcionat restes tan rellevants des del punt de vista científic com les de l'hominoïdeu Hispanopithecus laietanus(en Jordi).
Dues dents de fa uns 12 milions d’anys trobades al jaciment de La Grive Saint-Alban (França) van ser atribuïdes durant el segle XX a Dryopithecus fontani que, durant dècades, va ser l’única espècie de primat hominoïdeu del Miocè present a Europa. El descobriment recent de noves espècies a Catalunya va posar en dubte aquesta assignació que ara han confirmat investigadors de l’ICP en un article publicat a la revista American Journal of Pshysical Anthropology.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen en un article publicat a la revista Journal of Human Evolution noves restes dentals de dues femelles de l’espècie Anoiapithecus brevirostris. Un dels fòssils té entre 12.3 i 12.2 milions d’anys d’antiguitat, la qual cosa el converteix en l’evidència més antiga d’una espècie d’hominoïdeu (el grup de primats que inclou els gibons, orangutans, ximpanzés, goril·les i humans) a la península Ibèrica.
Investigadors del Department of Integrative Biology de la Universitat de Harvard i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont es varen reunir a Cambridge la setmana passada per estudiar la possibilitat d’establir una col·laboració científica per la recerca en faunes del Miocè. Els jaciments de Siwaliks (entre l’Índia i el Pakistan) en els que treballen els investigadors nord-americans i els de la conca del Vallès-Penedès són els registres més complerts i ben datats que es coneixen al món, i representen una oportunitat única per entendre la dinàmica de les faunes d’Euràsia durant els darrers 20 milions d’anys i la seva relació amb els canvis climàtics.
