En aquest article els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Miriam Pérez de los Ríos, David M. Alba i Salvador Moyà-Solà, han tornat a descriure les dents de La Grive i ha analitzat críticament la seva atribució a D. fontani a la llum de noves troballes de fòssils realitzades els darres anys a Catalunya i a la resta d’Europa.
Les dents de La Grive són un molar descrit per primer cop l’any 1911 i un incisiu que va ser trobat a les col·leccions del Museu d’Història Natural de Basilea (a Suïssa) l’any 1986 i que s’estima que tenen entre 11 i 12 milions d’anys. La seva assignació al gènere Dryopithecus fontani es va fer d’acord amb aquesta antiguetat i en un context en que aquesta era l’única espècie d’hominoïdeu fòssil que s’havia trobat i definit a Europa.
Fins el 2009 les úniques restes que es coneixien de l’espècie D. fontani havien estat trobades a França i a Àustria, any en que investigadors de l’ICP van trobar una part de la cara i la dentició d’aquesta mateixa espècie a l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. Aquesta troballa se sumava a la d’altres hominoïdeus com Pierolapithecus catalaunicus (l’espècimen conegut popularment com en Pau trobat l’any 2002) o Hispanopithecus laietanus (el representant més conegut del qual rep el nom de Jordi).
La insospitada diversitat d’hominoïdeus del Miocè i una certa semblança entre la dent incisiva de La Grive i la de Pierolapithecus va qüestionar l’assignació més o menys automàtica a Dryopithecus que s’havia fet d’aquestes dents durant el segle XX. En l’article publicat a American Journal of Pshysical Anthropology els investigadors han mesurat diversos paràmetres de les dents de La Grive i els han comparat amb les diverses espècies de primats fòssils trobats a la Conca del Vallès-Penedès aquestes darreres dècades, així com amb restes d’altres jaciments, tant europeus com africans.
Amb els resultats obtinguts, els investigadors han conclòs que l’atribució original de les dents de La Grive a Dryopithecus és la hipòtesi més probable i es descarten altres possibilitats com que Pierolapithecus també existís a França o fins i tot, com havien apuntat altres investigadors, que Pierolapithecus i Dryopithecus fossin la mateixa espècie.
