Els titanosaures formen part d’un dels grups més grans i més diversos de dinosaures sauròpodes, animals herbívors de grans dimensions que es caracteritzaven per tenir un coll i una cua llargs, així com un crani relativament petit en comparació amb la resta del cos. Al sud d’Europa va ser un grup molt abundant durant el Cretaci superior, fa entre 100 i 66 milions d’anys, moment en que els dinosaures van desaparèixer de la superfície de la Terra. Només un petit grup va sobreviure, donant lloc a les aus que actualment coneixem.
Diversos investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen en un article publicat a la revista Historical Biology, un fragment de vertebra cervical d’un titanosaure que va viure al que actualment és el Pirineu entre 220.000 i 130.000 anys -un temps molt curt en termes geològics- abans de la gran extinció massiva que va succeir al final de l'era dels dinosaures. Es tracta de la resta més recent d’aquest grup a tot Europa. La troballa d'aquest fòssil i de les altres restes estudiades va tenir lloc en diferents campanyes de prospecció durant els anys 2012 i 2013 en diversos punts propers a la ciutatde Berga i la Nou del Berguedà.
Imatge de la vèrtebra recuperada i reconstrucció de la seva posició (Albert G. Sellés / ICP)
La vèrtebra es va trobar en el que es coneix com el “gres dels rèptils” que aflora a la localitat del Portet, prop de la serra de Queralt. El gres de rèptils és un estrat geològic que es va dipositar poc abans del límit K-T que coincideix amb l’extinció dels dinosaures arreu del món . “Només hi ha una altra localitat a Europa, al municipi de Larcan, a França que té restes de dinosaure una mica més recents que aquesta, però no corresponen a titanosaures sinó a hadrosaures.”, explica Albert Sellés, un dels autors de l’estudi. La vèrtebra es va trobar envoltada d’una matriu molt compacta de sediment i va ser necessari estudiar la forma del fòssil prèviament amb un escàner d’alta resolució abans de procedir a la seva restauració.
L’anàlisi histològic de la resta suggereix que la vèrtebra va correspondre a un individu adult. No obstant, ja que es tracta d'un os molt fragmentari, no ha estat possible assignar-lo a una espècie concreta.
Dent de cocodril (a), placa de tortuga (b) i ísquium d’hadrosaure (c). (ICP)
En un segon treball publicat recentment a la revista Spanish Journal of Paleontology, els investigadors del grup de recerca del Mesozoic l’ICP descriuen diverses restes fòssils d’altres grups faunístics trobades en aquesta mateixa zona, entre les que hi ha plaques de tortuga de riu d'una família extingida (els botremídids), una dent de cocodril, un fragment de diàfisis que podria correspondre a un teròpode i diverses restes d'hadrosaure.
Tradicionalment, la disminució dels titanosaures al sud-oest d’Europa es creia relacionada amb l’entrada d’hadrosaures, sovint coneguts com a dinosaures “bec d’ànec” per la forma del seu crani. De tota manera, els dos estudis reflecteixen que, a nivell de grans grups faunístics, no es va produir una davallada significativa de la diversitat de dinosaures al nord-est d'Iberia, almenys fins els darrers centenars de milers d'anys abans de l'extinció. “Això dóna suport a les hipòtesis que proposen que l'extinció dels dinosaures no avians va ser sobtada enlloc de gradual”, comenta Josep Marmi, investigador que ha participat en amdós estudis.
+ info:
- Sellés, A.G., Marmi, J., Llàcer, S. & Blanco, A. (2015). The youngest sauropod evidence in Europe. Historical Biology. DOI: 10.1080/08912963.2015.1059834
