El linx ibèric (Lynx pardinus) és l’espècie de fèlid més amenaçada del món segons la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (IUCN). A començaments del segle XXI l’espècie es trobava en greu risc d’extinció, però gràcies als immensos esforços de conservació dels últims 20 anys fruit d’un programa LIFE finançat per la Unió Europea, en el darrer cens es van assolir gairebé els 900 exemplars en llibertat. Actualment, la seva distribució es limita a determinades zones del Parc Nacional de Doñana i altres petits reductes al sud de la península Ibèrica i Portugal. Malgrat tot, el futur d’aquesta petita espècie de fèlid és incerta per la pèrdua d’hàbitat i la seva dependència del conill de camp, també en recessió i amenaçat per diverses malalties infeccioses.

Si bé el coneixement de la biologia i ecologia d’aquesta espècie ha estat clau per a la seva recuperació, la seva història evolutiva i el seu origen com a espècie era força desconeguda. Ara, l’article publicat a Quaternary Science Reviews per personal investigador de la Sapienzia Università de Roma i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu diverses restes fòssils de 40.000 anys d’antiguitat de linx al jaciment d’Ingarano (prop de Foggia, al sud-est d’Itàlia). L’estudi inclou diversos cranis excepcionalment ben conservat que han permès assignar les restes de forma indubtable a l’espècie ibèrica gràcies als detalls observats en les imatges obtingudes per tomografia computada.

Crani fòssil de Lynx pardinus (esquerra) i model 3D del crani i la mandíbula (dreta) obtingut mitjançant tomografia computada (Dawid A. Iurino / Sapizenza Università di Roma).

L’estudi demostra que fa uns 600.000 anys, el linx va sortir de la península Ibèrica i va colonitzar tot el sud de França fins arribar a Itàlia, on hi va sobreviure fins fa uns 40.000 anys. “No sabem quines van ser les causes precises de la seva extinció a la resta d’Europa, però no estan relacionades amb l’activitat humana”, comenta Joan Madurell, paleontòleg de l’ICP que ha participat a la recerca. Els estudis d’ADN fòssil d’aquesta espècie revelen que fa uns 40.000-50.000 anys la seva diversitat genètica ja era força baixa, fet que podria haver limitat la seva capacitat d’adaptació a nous ambients.

Des de l’any 2010, Madurell estudia la història evolutiva del linx ibèric. “Fins fa relativament poc es pensava que aquesta espècie havia aparegut fa tot just uns 40.000 o 50.000 anys”, explica. La localització de restes d’aquesta espècie d’una antiguitat d’1,6 milions d’anys a un jaciment de Gavà (Barcelona) l’any 2015 va permetre constatar que els seus orígens es remunten a temps molt més llunyans. “Pensem que fa aproximadament 1,8 milions d’anys, coincidint amb un període de glaciació, el linx va quedar aïllat a la península Ibèrica”, diu Madurell. Aquí, s’hauria hagut d’adaptar a caçar preses de mida més petita, com els conills, i aquest fet explicaria que la seva mida corporal disminuís, en comparació amb el linx boreal que habitava a la resta del continent.

A diferència del linx ibèric (Lynx pardinus), el linx boreal (Lynx lynx) és una espècie àmpliament distribuïda actualment pels boscos europeus i siberians. Fins a mitjans del segle passat, encara hi havia alguns individus als Pirineus que van acabar desapareixent a causa de la caça. Pesa entre 17 i 20 Kg. (una mica més gros que el linx ibèric, que oscil·la entre els 13 i 17 kg.). Els exemplars d’Ingarano, però, haurien estat força més grans que els que actualment sobreviuen a la península Ibèrica.

A banda de Madurell, l’equip de recerca que ha dut a terme l’estudi inclou Raffaele Sardella i  Beniamino Mecozzi (Sapienza Università di Roma) Dawid A. Iurino i Marco Cherin (Università di Perugia), Marco Pavia (Università di Torino), Alberto Boscaini (CONICET), Loic Costeur (Naturhistorisches Museum Basel) i Antonio Profico (York University).

Imatge principal. Crani original restaurat digitalment (esquerra) i recreació de l’aspecte en vida (dreta) de l’exemplar de Lynx pardinus d’Ingarano.  (Dawid A. Iurino / Sapienza Universitá di Roma)

Article original: Mecozzi, B., Sardella, R., Boscaini, A., Cherin, M., Costeur, L., Madurell-Malapeira, J., Pavia, M., Profico, A. 2021. The tale of a short-tailed cat: new outstanding Late Pleistocene fossils of Lynx pardinus from southern Italy. Quaternary Science Reviews. DOI: 10.1016/j.quascirev.2021.106840