Al juny de 2019, el crani d'aquest Australopithecus de 3,67 milions d'anys d'antiguitat va viatjar des Sud-àfrica fins al sincrotró Diamond Light Source, al Regne Unit, perquè el personal investigador i tècnic obtingués imatges d'alta resolució del seu crani. Little Foot és un espècimen especialment interessant per estudiar l'evolució humana, ja que es disposa de gairebé el 90% del seu esquelet i gràcies a la llum de sincrotró s'han pogut observar detalls de la seva anatomia que fins ara havien quedat ocults. Els resultats preliminars d'aquest estudi s'han publicat a la revista eLife .
"Ha estat una oportunitat única d'estudiar fins al més mínim detall de l'estructura craneodental d'aquest fòssil", explica Amélie Beaudet, autora principal de l'estudi i investigadora de el Departament d'Arqueologia de la Universitat de Cambridge, honorària a la Universitat de Witwatersrand i associada a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). "Abans de processar el fòssil al sincrotró no teníem ni idea de si les estructures internes estarien ben preservades i tot l'equip estava molt expectant", afegeix. Després d'analitzar les imatges, l'equip investigador va poder observar unes microestructures en l'esmalt dental que indicaven que Little Foot va patir dos períodes clars d'estrès alimentari o de malaltia quan era petita", comenta Beaudet.
L'equip també va poder observar i descriure els canals vasculars que estan tancats en l'os compacte de la mandíbula. Aquestes estructures són molt informatives des del punt de vista de la biomecànica de l'alimentació d'aquest individu concret, però també de la seva espècie. El patró de ramificació d'aquests canals indica que Little Foot va patir una remodelació òssia, potser com una resposta a canvis en la dieta , i també permeten deduir que l'individu va morir quan ja havia arribat a l'edat adulta.
Crani original de Little Foot (esquerra) i imatge obtinguda mitjançant rajos-X al sincrotró (dreta) (Crèdit: Copyright de Diamond Light Source Ltd)
Gràcies a la gran resolució de les imatges obtingudes, l'equip investigador ha pogut identificar uns diminuts canals (de menys d'1 mm) en la volta cranial que probablement estiguin involucrats en la termoregulació de el cervell. El cervell és un òrgan molt sensible als canvis de temperatura i al llarg de l'evolució humana va augmentar extraordinàriament de grandària, de manera que és especialment rellevant per a la ciència descobrir els mecanismes subjacents que li van permetre mantenir una temperatura fisiològica adequada. "Cap d'aquestes observacions hauria estat possible sense tallar físicament el fòssil en làmines primes, però amb l'aplicació de la tecnologia de sincrotró s'està desenvolupant un nou i apassionant camp de la histologia virtual per explorar els fòssils dels nostres avantpassats llunyans amb mètodes no invasius ", conclou la investigadora.
Els primers fòssils de Little Foot van ser descoberts en les coves de Sterkfontein, a nord-oest de Johannesburg, pel professor Ron Clarke de la Universitat de Witwatersrand en 1994. Clarke i el seu equip van passar més de 20 anys eliminant minuciosament el sediment que envoltava cada un les restes amb un micropercutor. Tes el procés de preparació, l'esquelet es va donar a conèixer públicament en 2018 com STW 573 "Little Foot" i actualment es conserva en les col·leccions de la Wits University, a Johannesburg (Sud-àfrica).
Imatge principal: Crani fòssil en la línia de llum I12 del Diamond Light Source . (Crèdit: Copyright de Diamond Light Source Ltd)
Article original: Beaudet, A., Atwood, R. C., Kockelmann, W., Fernandez, V., Connolley, T., Vo, N. T., Clarke, R. Stratford, D. (2021). Preliminary paleohistological observations of the StW 573 (‘Little Foot’) skull. eLife, 10, e64804. DOI: 10.7554/eLife.64804
