El lloc on es va realitzar la troballa es coneix com el “cemitério dos pterossauros” (cementiri de pterosaures) i va ser descobert el 1971 per Alexandre Gustavo Dobruski i el seu fill, João Gustavo. L’any 2012 es van reprendre els estudis a la zona i s’hi van realitzar diverses excavacions que van permetre excavar un gran nombre de fòssils.
Keresdrakon vilsoni va viure fa entre 110 i 80 milions d’anys, en una zona perifèrica del desert, al voltant d’un oasi amb aigua i certa vegetació. “Les tempestes que ocasionalment es produeixen al desert van provocar inundacions i van arrossegar les restes de l’animal al fons d’un llac, on van fossilitzar”, explica l’investigador Luis Carlos Weinschütz, de la Universitat de Contestado (CENPALEO / UnC). Els fòssils es van trobar desarticulats, formant el que es coneix com un “bone-bed” (llit d’ossos).
El nou pterosaure feia uns 3 metres d’envergadura, molt més gran que Caiuajara dobruskii, l’altra espècie de pterosaure descrita en aquesta zona del Brasil. "Tenia un bec enorme i fort, comparable al que presenten alguns ocells actuals com el jabirú americà o el marabú africà”, comenta Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que actualment està fent el doctorat al Museu Nacional, vinculat a la Universitat Federal Rio de Janeiro (UFRJ). “L’estudi dels hàbits alimentaris del marabú ens ha permès apuntar la possibilitat que Keresdrakon fos un depredador oportunista i carronyaire”, diu Holgado.
El nom, Keresdrakon prové de la mitologia grega. “Keres” són els esperits que personifiquen la mort violenta, la fatalitat o el saqueig; mentre que “drakon” significa “drac” o “serp enorme”. D’aquí que la nova espècie sigui popularment coneguda com “l’esperit de la mort”.
La importància de la troballa no es circumscriu únicament a la descripció de la nova espècie. “Constatem que en aquesta zona van conviure dues especies de pterosaure, cadascuna amb un estil de vida i hàbits d’alimentació diferenciats”, explica Alexander Kellner, director del Museu Nacional (UFJR), qui ha liderat la investigació. “La presència també d’una espècie de dinosaure carnívor ens permet tenir una visió palecològica força completa d’aquesta zona que des de fa milions d’anys ha estat un desert”, conclou Kellner.
Il·lustració 1. Holotip de Keresdrakon vilsoni, les restes fòssils que han permès descriure la nova espècie.
Els estudis paleohistològics de les restes han aportat informació interessant sobre la fisiologia d’aquesta nova espècie i han permès establir que les restes recuperades corresponen a exemplars joves. “Això ens fa suposar que els adults devien tenir una envergadura molt superior als 3 metres”, ha comentat Juliana Sayão, paleohistòloga de la Universitat Federal de Pernambuco.
Imatge principal: Recreació de Keresdrakon vilsoni. L’exemplar de la dreta s’alimenta de les restes del dinosaure Vespersaurus parananesis. (Maurilio Oliveira)
Artículo original:
Kellner, A., Weinschütz, L.C., Holgado, B., Bantim, R., Sayão, J. (2019). A new toothless pterosaur (Pterodactyloidea) from Southern Brazil with insights into the paleoecology of a Cretaceous desert. Anais da Academia Brasileira de Ciências, 91(Suppl. 2), e20190768. Epub August 19, 2019.https://dx.doi.org/10.1590/0001-3765201920190768
