Els pterosaures són un dels grups més emblemàtics de vertebrats extints i van governar el cel quan els dinosaures encara caminaven sobre la superfície de la Terra. Entre ells, un dels llinatges més espectaculars va ser els anhangüèrids, que es caracteritzaven per la seva enorme envergadura -de 3 a 8,5 metres-, uns dents llargues i esmolades i un gran cap amb una peculiar cresta en forma de mitja lluna a l'extrem distal del seu allargat bec. S'han descrit fòssils atribuïts a pterosaures anhangüèrids a diferents punts de la planeta: Austràlia, Brasil, la Xina, Marroc, la península i bérica i les illes britàniques.

Entre els exemplars de les illes britàniques es troben les espècies de anhangüèrids més antigues conegudes, com Coloborrhynchus clavirostris, Aerodraco sedgwickii o Nicorhynchus capito però, a causa de la fragmentació de les restes trobades, es sabia molt poc sobre aquests pterosaures britànics. Aquest estudi llança nova llum sobre la caracterització d'aquests anhangüèrids –que s'inclouen en el llinatge dels Coloborrhynchinae– i les relacions de parentiu entre ells i amb altres anhangüèrids no coloborrinquins.

A més, en l'estudi publicat a Acta Paleontologica Polonica, els autors descriuen una nova espècie de coloborrinquí, batejada com Uktenadactylus rodriguesae, i trobada a l'illa de Wight (una petita illa de el sud d'Anglaterra, famosa per tenir alguns dels penya-segats i pedreres de dinosaures més riques d'Europa). L'holotip (el fòssil que serveix per descriure una nova espècie) consisteix en un petit fòssil de la punta del bec i les seves característiques permeten classificar-lo inequívocament dins el gènere Uktenadactylus , un taxó de coloborrinquí que fins a dia d’avui es considerava exclusiu d'Amèrica del Nord. El nom és en homenatge a la paleontòloga brasilera Taissa Rodrigues, que va reconèixer com a diferents els gèneres Uktenadactylus i Coloborrhynchus.

La nova investigació inclou el descobriment d'una nova espècie de pterosaure: Uktenadactylus rodriguesae.
D'esquerra a dreta: un detall de l'illa de Wight, fotografia en vista rostral de l'holotip de la nova espècie; i la Dra. Taissa Rodrigues, homenatjada en l'epítet específic.

Gràcies a aquest nou abordatge amb especial èmfasi en els coloborrinquins, els paleontòlegs Borja Holgado i Rodrigo Pêgas han canviat la visió sobre les relacions de parentiu no només entre aquest llinatge d’anhangüèrids de l'hemisferi nord, sinó també de les grans espècies de l'hemisferi sud com Tropeognathus, Ferrodraco o Mythunga, que ara estan relacionades en el nou clade Tropeognathinae. Cal destacar que, entre els tropeognatins, es troba l'espècie d’anhangüèrid més gran coneguda, Tropeognathus mesembrinus, una espècie brasilera que va superar els 8,5 m d'envergadura.

Imatge principal. Recreació de l'aspecte en vida de Tropeognathus mesembrinus, el pterosuarie anhangüèrid més gros conegut. Per cortesia d'Hugo Salais -López (Metazoa Studio).

Artícle original: Holgado, B. and Pêgas, R.V. 2020. A taxonomic and phylogenetic review of the anhanguerid pterosaur group Coloborrhynchinae and the new clade Tropeognathinae. Acta Palaeontologica Polonica. DOI: 10.4202/app.00751.2020