La cessió temporal de les restes per a la seva exposició a Barcelona és fruit de la col·laboració que, des de fa anys, mantenen l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i CosmoCaixa i que, al 2017, ja va exhibir els esquelets parcials dels tres hominoïdeus en el marc de la exposició temporal "Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè”. “Per nosaltres, poder mostrar aquests esquelets a CosmoCaixa és una oportunitat extraordinària perquè la gent conegui l’excepcional registre fòssil del Miocè de Catalunya”, explica David Alba, director de l’ICP. L’any 2018, l’antic Museu de la Ciència de Barcelona va batre el seu propi rècord de públic, amb més d’un milió de visitants.
Vitrines amb els esquelets parcials d'en Jordi (Hispanopithecus laietanus) i en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) a Cosmocaixa
A banda dels tres hominoïdeus (dos d’ells —en Pau i la Laia— són holotips, és a dir les restes fòssils que han permès descriure una nova espècie) la nova exposició exhibeix les restes cranials i postcranials dels exemplars de dinoteri dels jaciments de Can Roqueta i Torre-romeu (Sabadell), Sant Quirze del Vallès i Autovia Orbital de Barcelona (Viladecavalls). Aquestes restes van ser recuperades en diverses campanyes d’excavació i han pogut ser preparades per a la seva exposició gràcies a la col·laboració amb la Fundació Bancària “La Caixa”. S’exhibeixen en posició anatòmica, tal i com es disposarien en l’animal en vida.
Crani i esquelet parcial de dinoteri en posició anatòmica
Els dinoteris son proboscidis, remotament emparentats amb els elefants actuals. Són un dels mamífers terrestres més grans que mai han poblat el territori de l’actual Catalunya, feien gairebé 7 metres de llarg i fins a 4,5 metres d’alçada. El seu nom significa ‘bèstia terrible’. Això sí, eren herbívors. Es caracteritzaven per unes defenses (el que en llenguatge planer en diem “ullals”) corbades cap avall, a diferencia dels elefants actuals. Els dinoteris s’estenien per Europa, África i Àsia, però s’extingiren poc abans que apareguessin els primers mamuts.
Finalment, al costat del bosc inundat, es poden observar els fòssils de dues tortugues gegants del gènere Titanochelon, provinents l’Ecoparc de Can Mata (els Hostalets de Pierola). Podien arribar a fer fins a 1,3 metres de llargada i pesar més d’una tona. Comptaven amb unes extremitats d’aspecte robust cobertes d’osteoderms —plaques òssies que recobreixen la pell d’alguns rèptils— a mode de cuirassa.
Crani i closca de les tortuges gegants Titanochelon
“Univers”, des del Big Bang fins a les últimes fronteres del coneixement
Al llarg de 3.500 metres quadrats, la sala Univers permet fer un viatge apassionant per la ciència. El recorregut estimula la curiositat dels visitants a partir d’experiències interactives, objectes reals i reproduccions científiques i artístiques de màxima qualitat.
Una gran campana que simula l’expansió de l’univers, un bioreactor que mostra el futur de la biotecnologia, i un dom en forma de cervell que permet observar la complexitat d’aquest òrgan constitueixen els tres grans eixos que articulen la sala Univers: Kósmos, Evolució i Fronteres. Els tres àmbits queden units per una peça central, un globus terraqüi, amb l’objectiu de recordar als visitants la seva condició d’habitants del planeta.
Imatge principal: nova recreació escultòrica de l'aspecte en vida de la Laia (Pliobates cataloniae) feta per Quagga.
Més informació: