Oreopithecus bambolii és un primat hominoïdeu, el grup al qual pertanyen els actuals grans antropomorfs com els goril·les, ximpanzés, orangutans i humans i que inclou altres espècies de mida petita de la família dels hilobàtids (representats pels gibons i siamangs del sud-est asiàtic). Oreopithecus va viure fa entre 8.2 i 6.7 milions d'anys en una zona que actualment forma part de la Toscana i Sardenya (Itàlia). L'esquelet més complet va ser descobert al 1958 a una mina de carbó i correspon a un jove adult mascle d'uns 30 quilos conegut amb el sobrenom de "Sandrone".
L’extinció d'Oreopithecus ha estat un tema bastant controvertit entre la comunitat científica les últimes dècades. Un aspecte d'aquesta espècie que sempre ha sorprès els paleontòlegs és que es va extingir més tard que la resta d’hominoïdeus euroasiàtics, entre els quals s'inclouen les espècies recuperades a la Conca del Vallès-Penedès -representats per espècies com Pierolapithecus catalaunicus (Pau) o Pliobates Cataloniae Cataloniae (Laia)- que van desaparèixer fa aproximadament 10 milions d'anys. Una possible explicació a la supervivència d’Oreopithecus hauria estat la seva condició d'espècie insular, ja que durant el Miocè aquesta zona no estava connectada al continent.
L'article publicat pels paleontòlegs Daniel DeMiguel (Universitat de Saragossa, ARAID i associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) i Lorenzo Rook (Università degli Studi di Firenze) rebat la teoria que l'extinció d’Oreopithecus va ser conseqüència d’un canvi climàtic, com proposaven altres autors. "Si bé és cert que hem detectat una certa inestabilitat en el clima durant l'època i a la regió on va viure aquest primat, creiem que era una espècie bastant flexible pel que fa als seus requeriments ecològics, la qual cosa va afavorir la seva supervivència", explica DeMiguel. Oreopithecus tenia una dieta mixta a base de fruites i altres elements i, tot i que la disponibilitat dels seus aliments preferits hagués disminuït a causa d'una variació en les condicions ambientals, s'hauria adaptat a menjar fruites d'altres espècies vegetals.
Els investigadors DeMiguel i Rook han elaborat una hipòtesi alternativa. Després d’haver estudiat les faunes de mamífers herbívors que hi havia abans i després de la seva extinció, conclouen que la seva desaparició va obeir a altres motius. "Observem que es va produir un recanvi de faunes important en aquest període, probablement a causa de noves espècies que van arribar a aquesta zona quan l'illa va quedar connectada geològicament al continent", afirma DeMiguel. Aquestes noves espècies invasores haurien competit pels recursos alimentaris amb Oreopithecus i, en alguns casos, fins i tot depredat sobre ell. Les noves faunes inclouen una altra espècie de primat (Mesopithecus) i d'un tigre dents de sabre (Machairodus).
Al llarg del registre fòssil hi ha nombrosos exemples de situacions semblants a la que va viure Oreopithecus. La irrupció de noves espècies en un ecosistema modifica les relacions tròfiques fins a tal punt que determinades espècies millor adaptades substitueixen les que hi havia. En el cas d'espècies insulars, la sensibilitat a aquest tipus de canvis sol ser fins i tot més gran que en les espècies continentals.
més informació: DeMiguel, D., Rook, L. Understanding climate's influence on the extinction of Oreopithecus (batega Miocene, Tusco -Sardinian paleobioprovince, Italy). Journal of Human Evolution, Volume 116, March 2018, Pages 14-26, ISSN 0047-2484. DOI: 10.1016/j.jhevol.2017.11.008
Notícies relacionades:
