La formalització de la cessió s’ha fet aquest matí al Museu de l’ICP, a Sabadell. Amb aquest document, els articles passen a formar part de l’Arxiu Crusafont, que n’efectuarà una descripció per facilitar-ne la seva identificació i localització. El material cedit està format per 23 publicacions de diversos autors, entre els quals destaquen alguns col·laboradors de Crusafont, com Emiliano Aguirre o Josep Ramon Bataller. Hi ha articles en castellà, anglès i alemany, una mostra de la internacionalització de la recerca de Miquel Crusafont, la tasca investigadora del qual va traspassar fronteres.
El projecte de catalogació de l'Arxiu Crusafont és desenvolupa des del 2005 i actualment està format per més de 30.000 documents. El material que conté és de gran valor perquè recull una activitat científica latent que dibuixa el perfil de la història de la ciència contemporània catalana i, particularment, de les geociències, encarnades en la persona de Miquel Crusafont i dels seus col·laboradors a l'Institut de Provincial de Paleontologia de Sabadell (avui l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).
Abans d'iniciar el procés de catalogació, l'arxiu Crusafont estava conformat per més d'un centenar de caixes que contenien documents diferenciats com; documents personals, professionals, acadèmics, congressos, cursets, conferències, publicacions, llibres, gairebé sis mil fotografies, retalls de premsa, postals i, sobretot, molta correspondència. La correspondència científica de Crusafont amb altres científics eminents constitueix una prova del seu abast internacional, però també és una mostra del caire personal que Crusafont va saber mantenir amb alguns d'aquest científics d'arreu del món.
Una figura cabdal en la ciència del segle XX
Miquel Crusafont i Pairó és una de les figures científiques més rellevants del segle passat. Amb només 16 anys va descobrir el jaciment de Can Llobateres, a Sabadell, que posteriorment proporcionaria fòssils tan rellevants com Hispanopithecus laietanius, l’hominoïdeu popularment conegut com en Jordi. Va llicenciar-se en farmàcia, però des del 1931 i durant més dels 40 anys posteriors es va dedicar exclusivament a la paleontologia.
Durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat, la tasca de Crusafont va anar agafant importància, sobretot gràcies a la celebració dels 'Cursets Internacionals de Paleontologia de Sabadell' que tenien lloc cada dos anys, a partir del 1952 i fins el 1958. En aquest període, Crusafont també va aprofitar per divulgar la paleontologia a Catalunya i va viatjar per tot Europa per donar conferències. A les acaballes de la dècada, Crusafont, junt amb els seus col·laboradors, sobretot Jaume Truyols i Josep Fernández de Villalta -a qui s'ha anomenat 'el grup de Sabadell'- havia publicat gairebé dos-cents treballs relacionats amb la paleontologia.
Miquel Crusafont va ser nomenat catedràtic de Paleontologia de la Universitat d'Oviedo l'any 1960. Ell i Truyols, a qui va nomenar professor adjunt, van treballar a la capital d'Astúries, durant tres anys. L'any 1963, Crusafont va passar a ocupar la càtedra de Paleontologia de la Universitat de Barcelona. L'any 1969 va fundar l'Institut Provincial de Paleontologia, on va treballar fins a la seva mort, l'any 1983.
