La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions, l'any 2007, va posar en relleu la importància d'aquesta posta i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.
La riquesa dels jaciments de Pinyes, entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure, i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.
Orígens del jaciment
Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp, els anys 2002 i 2003, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Els Pirineus, terra de dinosaures
Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra.
Atractiu turístic
Aquesta recerca es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia.
En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.
Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca – Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.
Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.
+ info a les Publicacions científiques
Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, “ 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior” signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Pinyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.
