Un centenar de paleontòlegs d’arreu de l’Estat, molts entre els 20 i els 40 anys, es reuniran des de demà dimecres 18 d’abril i durant 3 dies a Sot de Chera, a València, en la X Trobada de Joves Investigadors en Paleontologia (EJIP 2012). El tema principal de la trobada és la “Paleoecologia i la Paleodiversitat dels Ecosistemes Ibèrics”. L’EJIP 2012 fomenta també les sinergies entre el món acadèmic i el món empresarial, a través les empreses especialitzades en paleontologia o de les del sector cultural i turístic.
El programa de la trobada combina les conferències d’investigadors ja consolidats, amb les presentacions dels joves paleontòlegs i una sortida de camp. En aquesta desena edició la conferència inaugural la dóna l’investigador de la Universitat de València Miquel De Renzi, i la de cloenda serà a càrrec de Manuel Hernández Fernández de la Universitat Complutense de Madrid. Una altra de les conferències destacades és la del paleontòleg Richard Fariña de la Universidad de la República (Uruguai). Finalment Marc Furió, Carlos Martínez-Pérez i Andrés Santos-Cubedo faran també una xerrada repassant la història d’aquests deu anys de l’EJIP.
En l’organització hi participen l’Ajuntament de Sot de Chera, la Universitat de València, la Universitat de Bristol, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Grup Guix de Vila-real, la Universitat Autònoma de Madrid i el Museu Nacional de Ciències Naturals. A més a més, hi col·laboren altres institucions i empreses compromeses amb la paleontologia espanyola. Per part de l’ICP, a banda de l’investigador Marc Furió, que ha estat un dels impulsors de l’EJIP 2012, són també membres del comitè organitzador les investigadores Soledad de Esteban Trivigno i Miriam Pérez de los Ríos. A més a més, els joves investigadors de l’ICP tenen fins a sis presentacions diferents, per a donar a conèixer entre els seus companys la recerca que fan al nostre centre.
Sot de Chera, seu de l’EJIP 2012, representa molt bé el que aquests joves paleontòlegs volen aconseguir: que la societat i l’administració posi en valor la paleontologia del nostre país. En aquest municipi, en el que s’hi han trobat importants jaciments paleontològics, hi ha un costum arrelat des de fa ja més de 30 anys: “integrar en les façanes dels nostres habitatges exemples dels fòssils recollits en els seus principals jaciments”, com explica l’alcalde d’aquest municipi, Rafael Rodrigo Boronat.
EJIP, unes jornades bottom-up amb molt de futur
El primer EJIP va néixer fa 10 anys a Ariño (Teruel) com una reunió d’estudiants, amb pocs recursos i molta il·lusió. La crisis fa que els recursos segueixin sent escadussers, però aquesta trobada i la col·laboració continuada entre els joves paleontòlegs que la promouen fan que la il·lusió segueixi intacta.
Tal i com ens comenta en Marc Furió, “l’EJIP és un bon exemple de com rendibilitzar al màxim els recursos disponibles. A l’EJIP hi assisteixen joves amb una situació laboral i/o econòmica precària, que no es poden permetre el luxe de pagar quatre nits d’hotel i els àpats. Això no hauria d’aturar mai la vocació científica i l’empenta per fer coses noves i per tant els organitzadors procuren aconseguir les màximes comoditats per un preu mínim d’inscripció. Molts joves paleontòlegs d’aquest país troben a l’EJIP un bon lloc per debutar amb una comunicació oral breu i presentar els resultats del seu primer treball de recerca. Veure’t envoltat de gent de la teva mateixa edat i maduresa científica t’ajuda a minimitzar la por de parlar en públic. A més, de les nou edicions anteriors de l’EJIP han sortit nombroses col·laboracions que han acabat esdevenint investigacions publicades en revistes científiques d’impacte. Aquesta trobada vol compatibilitzar el rigor científic amb l’ambient alegre i distès, fomentant igualment el valor de zones rurals amb un gran patrimoni geològic i paleontològic.”
De fet, malgrat tot, hi ha prou motius per voler ser paleontòleg. Així ho explica el paleontòleg britànic Michael Benton, que en el pròleg del llibre de resums de l’EJIP dona fins a sis motius pels quals recomanaria a un jove investigador fer paleontologia: conèixer els nostres orígens; la nostra curiositat per descobrir mons diferents; aprendre dels canvis climàtics i les crisis de biodiversitat que han passat al llarg de la història de la Terra; entendre les estratègies i mecanismes de l’evolució; saber com s’han extingit tantes i tantes espècies; i poder datar les roques, per tenir una bona escala temporal del nostre planeta, però també per a millorar la cerca de combustibles i minerals.
Michael Benton tanca el seu pròleg recordant que als anys 80 del segle passat, quan ell acabava de llicenciar-se, ja li van dir que no hi havia futur per la paleontologia: massa especialitzat i passat de moda. Des d’aleshores són milers els articles científics que han confirmat que això era fals, però “cal seguir treballant al màxim nivell, fent servir els mètodes i les tecnologies més nous, per continuar sorprenent el món amb els nostres descobriments!”, en paraules d’aquest científic britànic.
+ info http://xejip.blogspot.com.es
