Jordi Galindo, conservador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, va presentar a mitjans de setembre el treball de final de Màster en Gestió del Patrimoni Cultural, on analitzava l’estat i la gestió que es realitza del patrimoni cultural català en relació a la paleontologia. S’estima que a Catalunya hi ha uns 675.000 especimens fòssils distribuïts entre 57 museus i col·leccions visitables que inclouen més de 1.000 holotips, és a dir, fòssils que han servit per descriure noves espècies. A banda de la quantitat, els jaciments catalans han proporcionat restes de primats fòssils i de dinosaures de rellevància internacional.
La riquesa d’aquest patrimoni obeeix a la llarga tradició que té la paleontologia catalana que es remunta a la segona meitat del segle XIX i no ha deixat d’augmentar des d’aleshores. Des del 2007, només a l’ICP han arribat més de 100.000 peces provinents d’excavacions, el que suposa un important volum de feina pels conservadors responsables de les col·leccions que han de garantir la seva correcta identificació, arxiu i preservació. En aquest sentit, el treball constata un dèficit en recursos humans i materials en la majoria d’entitats per fer front a aquesta tasca que manifesten que la seva situació pràcticament no ha canviat des de l’any 2006.
Una de les propostes que inclou el treball per evitar possibles situacions de vulnerabilitat d’aquest patrimoni és la creació d’un Registre Nacional de Col·leccions de Paleontologia que inclogui totes les col·leccions públiques i privades de Catalunya. Malgrat que és impossible conèixer el nombre exacte de peces, s’estima que les col·leccions que estan en mans privades poden contenir més de 40.000 fòssils i incloure-les en un registre únic en facilitaria la seva conservació, el seu estudi i divulgaci
A partir d’entrevistes als directors i enquestes a conservadors i tècnics d’aquestes entitats, el treball destaca la necessitat que l’administració competent impulsi la conservació i difusió d’aquest material, que no només té un valor científic sinó que forma part del patrimoni cultural del país. El context econòmic actual no juga a favor de les entitats responsables de garantir la conservació d’aquest patrimoni sinó que en alguns casos ha agreujat una situació de precarietat que s’arrossegava d’anys anteriors. De les 16 entitats, algunes presenten seriosos problemes econòmics que obliguen a qüestionar-se com es gestionarà el seu fons en el cas que es vegin obligades a tancar.
Jordi Galindo insisteix que “les restes fòssils dels primats hominoïdeus recuperades a jaciments com Can Llobateres (Sabadell) o Abocador de Can Mata (Els Hostalets de Pierola) o les darreres evidències dels dinosaures a Euràsia són tant importants i úniques com el conjunt arqueològic i monumental de Tàrraco o el conjunt de les esglésies romàniques de la Vall de Boí, ambdós patrimoni de la humanitat.”
Llistat d’institucions incloses en el treball:
•Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona
•Museu de Ciències Naturals de Barcelona
•Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
•Museu Darder, Espai d’Interpretació de l’Estany
•Museu d’Arqueologia i Paleontologia de Moià
•Museu de Ciències Naturals de Granollers
•Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles
•Museu Comarcal de Cervera: Museu del Blat i la Pagesia
•Museu Comarcal de la Conca de Barberà
•Thermàlia, Museu de Caldes de Montbuí
•Museu Municipal de Molins de Rei
•Museu d’Història de l’Hospitalet
•Secció de Geologia-Paleontologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
